 |
| Enfilats al cirerer |
Un indicatiu clar que s’acosta l’estiu són les cireres. Ara ja n’hi ha per tot arreu i les fruiteries les exposen a l’aparador, vermelles i lluents, però us asseguro que no n’hi ha cap de més bona que les que té la meva família en un cirerer plantat, fa molts anys, a la Floresta (Collserola). Amb l’arribada del bon temps l’arbre és va omplir de cireres i a mitjans de maig vam decidir collir-les. Els que ho heu provat sabreu que no és una tasca fàcil, ja que les més bones són les que habiten a dalt de tot de la copa de l’arbre. Sort que ens agrada enfilar-nos i així vam passar la tarda del 15 de maig: buidant un cirerer.
No hi entenc gaire de cireres, però les d’aquest arbre no són les habituals, les vermelles, sinó que són d’una varietat que es agafa un to entre groc i rosat. Les madures són molt dolces i tenent molt suc. La veritat és que eren boníssimes!
No ho vam calcular exactament, però així per sobre vam collir al voltant de 8 kilos de cireres. Una quantitat difícil de menjar tot i que ens les vam repartir. Dels 3 kilos que ens vam quedar, 2 van ser per fer melmelada de cirera, la resta no vam poder-ho evitat i ens les vam menjar! Ara toca esperar un any per tornar-hi!
Mireu quina pinta té la melmelada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada