Tot va començar un dia el dia en què una amiga ens va regalar un test amb alfàbrega i un altre amb julibert. De seguida li vaig agafar afició a cuidar-les i a menjar-nos-les. Poc després em van arribar a les mans unes llavors de pebrot i vam començar a muntar un hort de veritat. D'això fa un any i, després d'haver-nos menjat els pebrots, ara ja es pot dir que tenim un hort urbà.
El tamany del nostre balcó no ens permet instal·lar una taula de cultiu, per tant les jardineres i els testos són els nostres aliats. A més l'orientació és nord i per tant poc assoleiada. Però tenim una solució que de moment ens funciona: hem muntat unes estructures que ens permeten elevar les jardineres de terra i així guanyem en llum solar directa.
Ara per ara, en ple mes de juny tenim en marxa: tomàquets, enciams, pastanagues, mongetes, carbaçons, melò, raves, cebes, espàrregs, maduixes, rúcula, julibert, "poleo-menta" i alfàbrega.
