Cada any creix una mica més el reconeixement a la cuina meditarrània i a les seves propietats com a dieta sana i equilibrada. Però què serien els nostres plats sense aquelles espècies que els hi donen gust? Si bé el tema dels horts urbans encara no està gaire extès, són moltes les persones que tenen alguna herba aromàtica al balcó o finestres. Les meves preferides: l'alfàbrega i el julivert.
El julivert és segurament la més utilitzada en les nostres cuines tot i que molts la consumim assecada i envasada. Cultivar-la al balcó és senzill i una bona opció si volem intensificar-ne el gust i tenir l'oportunitat de consumir-la fresca i aprofitar totes les seves propietats. Al mercat, en podem trobar de dos tipus diferents: la de fulla arrissada, més maca però menys gustosa, i la de fulla gran. Aquest any he optat per la segona opció.
Es cultiva bé en zones de clima temperat i és de creixement ràpid. És una planta biannual, i això vol dir que el segon any de tenir-la plantada florirà. Quan això passi, les fulles es tornaran amargues i ja no seran bones per menjar. Una manera d'evitar que això passi és tallar la tija de la flor (s'identifica fàcilament) abans que floreixi. D'aquesta manera la planta renunciarà a florir i seguirà fent fulles.
Es poden consumir les fulles del julivert fresques o congelades. També poden assecar-se, però perden part dels seus nutrients i tenen menys gust. El seu consum és molt bo per la salut i va bé per controlar l'anèmia, eliminar toxines i per millorar el trànsit intestinal, entre moltes altres propietats.
L'alfàbrega és amb diferència la meva preferida. No només pel seu gust i l'olor que fa, sinó perquè a més, és molt útil per protegir de plagues l'hort. És una de les herbes aromàtiques més apreciades a la cuina mediterrània.
Si gaudeixes de les qualitats necessàries per cultivar-la, és fàcil fer-la créixer en un balcó. És una planta que necessita calor, reg constant, un bon adob i llum directa. Si li falta qualsevol d'aquestes quatre necessitats, és possible que no sobrevisqui; si les té, no hi haurà cap problema. Igual que el julivert, va bé tallar la flor abans que neixi per aconseguir que ens fagi una segona collita.
A banda de la seva qualitat culinària, els pagesos adoren l'alfàbrega per l'efecte repel·lent que produeixen sobre les plagues d'insectes que ens destrossen l'hort.¨És bona contra el pugó i la mosca blanca. Pèro tot i així, atrau els insectes pol·linitzadors, com les abelles, de manera que ens ajuda a aconseguir fruits. Plantar-le entremig de les tomaqueres és garantia de bona collita.
D'alfàbregues n'hi ha dos tipus, la de fulla petita i la de fulla gran. La primera és ideal per repel·lir insectes, ja que fa molta més olor, ara bé, no és gaire apreciada per cuinar. La segona, la de la fotografia, és l'ideal per cuinar. La millor manera de menjar l'alfàbrega és fresca, en salses o amanides. Seca perd cairebé tot el gust, però acepta força bé que la congelem.