30 de jul. 2010

PRIMERA COLLITA


Després de 2 mesos de paciència hem aconseguit menjar els primers tomàquets cultivats al nostre balcó! No les teníem totes, dubtàvem que fóssim capaços de fer créixer una tomaquera amb condicions, però sí, ho hem aconseguit i aquí els teniu: un tomàquet madur i un de montserrat. La veritat és que val la pena provar-ho perquè estaven increiblement bons, dolços i al punt. Ara només ens falta esperar una mica més per poder degustar la resta de tomàquets que tenim en procés (9 petits tomàquets verds a punt per créixer). De moment, però, ja hem tret les primeres conclusions: el tomàquet madur és molt més productiu que el de Montserrat, aquest últim només ha fet un tomàquet i no n'hi ha cap més en camí. Ho tindrem en compte per la propera temporada.

6 de jul. 2010

EL PUGÓ I LA CALOR

Aquest bitxet verd s'havia convertit en el pitjor malson. Tot va començar a mitjans d'abril, quan, tot i la meva inexperiència, vaig detectar els primers pugons sobre els meus preciosos enciams. I clar, que els vaig trobar! n'hi havia moltíssims! tants que vaig començar a témer pel meu hort. Un cop identificat l'invasor però, ens vam arremangar per començar a treballar en l'extermini. La nostra decisió de no utilitzar productes químics ens va complicar una mica més la feina, sort dels llibres d'horticultura! d'entre les diferents ofertes de productes ens vam decantar per l'extracte de Nim, una planta oriental que es veu que funciona. En vam trobar en un garden a prop de casa i vam començar a aplicar-lo. Una ruixada cada 15 dies i 3 dies d'espera abans de consumir el producte.

Però l'invent només ens va funcionar a mitges. Vam aconseguir reduir el nombre de pugons, però no els vam elimiar del tot i, a més, van passar dels enciams a les maduixes i d'aquí a les tomaqueres. Un desastre! Un mes després seguíem amb el pugó, i la següent prova va ser amb l'infusió d'all que tampoc va poder destruir del el pugó.

La meva sorpresa ha estat en veure que, després de dos mesos lluitant, la recent onada de calor i l'arribada de l'estiu s'ha emportat tots els pugons! I la pregunta és: això és cert? ha estat la calor? O el Nim ha acabat funcionant amb el temps?

Qüestions científiques a part, la veritat és millor que no tornin que preferim disfrutar dels enciams nets i polits!

2 de jul. 2010

Mmmm... MADUIXES




Les maduixes són, juntament amb els enciams, la planta més productiva del nostre hort. Ara mateix tenim en una jardinera 3 palantes de fresons i una de maduixes del bosc. De fresons, ara per ara, n'hem menjat 4, ja que només una de les 3 plantes ha arribat a florir i fer fruit. Les altres van creixent, però encara els hi falta per arribar a produir. Aixó sí, els fresons que vam collir eren molt dolços. Dignes d'unes bones postres. Les maduixes del bosc no paren de créixer. Cada 15 dies tenim una collita d'entre 5 i 7 maduixetes, com sempre boníssimes!

Les plantes les tenim al balcó des de l'hivern passat i han anat passant per totes les etapes. Des de ser unes petites fulletes, a semblar que havien mort, a quedar cobertes per la gran nevada fins a resorgir amb la primavera. I en totes aquestes peripècies només hi ha hagut una baixa, una planta de maduixes del bosc que quan la vam trasplantar ja tenia una mena de fong que cobria de blanc totes les maduixes. No hem estat capaços d'identificar-lo i tampoc ens atrevíem a menjar-nos el fruit i al final la vam sacrificar.

Ara però, la fresonera més madura ha començat a rebrotar i a fer esquetxos, de manera que per la propera primavera, si ho sabem fer bé, tindrem algunes fresoneres més.

LA PERLA VERDA



En aquesta aventura de l'hort m'heu de permetre fer un salt enrere per parlar del cultiu que, fins ara, ens va fer més il·lusió: els pèsols. Aquestes petites perles verdes les vam plantar, de llavor, a finals de febrer. La varietat va ser, per error, la de creixement il·limitat, fet que ens va crear algun mal de cap. En només un mes cada pesolera ja media més d'1,5m d'alçada. La solució? construir una estructura de canyes de 2 metres, unides entre elles per filferro,... una feinada. Un mes més tard, és a dir, a mitjans de maig, les plantes van començar a florir i poc després ja naixien les vaines i amb elles els primers pèsols.

Per saber si ja eren madurs o no ens en vam menjar una, crua, crec que és una de les coses més delicioses que he tastat mai. Increible! Llàstima que en un balcó tamany normal no se'n poden plantar gaires, per qüestions d'espai, i per tant les nostres 12 pesoleres es van convertir en una tapeta de pèsols que vam saltejar amb pernil. Un plaer.

Però no tot va ser tant maco. Just en el moment que la planta va començar a florir, amb l'arribada de la calor, també se'ns van començar a esgrogueir les fulles més velles. Un fong que no vam ser capaços d'identificar. Ell va ser el culpable que, després de la primera collita, eliminéssim la planta per por a que el fong ens contaminés la resta de l'hort.

De ben segur, però, que quan arribi la fresca en tornarem a cultivar.

1 de jul. 2010

TOMÀQUETS I TOMAQUERES



Les tomaqueres s'han convertit en molt poc temps en la joia de la corona del nostre hort i, sens dubte, amb l'hortalissa que ens fa més il·lusió collir i menjar. La llavor la vam sembrar, en planter, a principis de maig, a dins de casa i amb totes les atencions possibles. En vam plantar de dues varietats, tomàquet madur i tomàquet de Montserrat. Per cer sincera, no créiem gaire en la possibilitat de menjar tomàquets cultivats al nostre balcó. D'una banda perquè tots els llibres diuen que necessiten moltes hores de sol (cosa que no tenim), per l'altra, és una planta delicada i nosaltres som una mica desastres.

Però hem estat de sort i dos mesos més tard ja tenim 5 tomàquets en creixement (4 de madurs i 1 de Montserrat). Les plagues diverses ens han respectat (només algun pugó que ens hem afanyat a eliminar). Així doncs, en un parell de setmanes podrem començar a acompanyar els enciams (que ja mesos que en produim) amb uns tomàquets, esperem, que deliciosos.

Des d'aquí aprofito per agrair un consell que vaig treure d'un llibre d'horticultura: ajudar a fertilitzar les flors de la tomaquera. S'ha d'ajudar a les poques abelles que hi ha a la ciutat a fer la seva feina. Però com? el truc es basa en agafar un pinzell i anar "pintant" les flors, de manera que traslladem el pol·len d'una flor a l'altra.