ALOE VERA

L’aloe vera és l’última incorporació al nostre balcó. Fa uns dies els nostres cosins ens en van regalar dues plantes. La veritat és que no la coneixíem gaire i mai ens havíem plantejat de cultivar-la, però les tenim aquí i veurem què en treiem.

D’entrada es tracta de fer-les sobreviure. Ens les van donar amb les arrels a l’aire i de seguida les vam transplantar. Un parell de setmanes després tinc la sensació que només una de les dues ha aconseguit arrelar al nou test. Tot i així, sé que són plantes molt resistents i no descarto que poguem salvar-les totes. Davant el nou repte m' he posat a investigar una mica sobre aquesta planta “miraculosa”.

L’aloe vera és una planta originària des les Illes Canàries i de Madeira, per tant acostumada a climes molt càlids i secs. Necessita un estar en un lloc amb molta llum (tot i que les fulles enmarroneixen si tenen excés de sol). Pel que entenc és una mena de cactus i no necessita gaire aigua. Tots els llibres coincideixen en que els seus punts dèvils són l’excés d’aigua i el fred. De moment és ple estiu a Terrassa, és a dir que per això no he de patir.

L’aloe vera és famosa per les seves propietats tant curatives com cosmètiques. El gel que hi ha dins les seves fulles s’utilitza per curar cremades, és cicatritzant, calma picades i diuen que fins i tot ajuda a paliar dolors musculars. I per damunt de tot s’utilitza com a crema hidratant per la pell. Per utilitzar-lo cal que la planta estigui cinc dies sense ser regada i tallar la fulla a la nit o a primera hora del matí. No cal patir per tallar la fulla, ja que la pròpia planta es curarà el tall i seguirà creixent.