PÈSOLS DOS, LA SEGONA COLLITA AL BALCÓ

Els pèsols, juntament amb els tomàquets, són el meu cultiu preferit. És una planta agraïda que omple el balcó de boniques flors blanques, trencant la monotonia del verd, sobretot a l’hivern. I, què voleu que us digui, m'encanten els pèsols!

Només tenen un petit problema: la productivitat. Cada planta de pèsol és una sola tija prima que es va enfilant i produeix (en un balcó) unes 10 tavelles. Suposant que cadascuna tingui dins 5 pèsols, cosa que no sempre passa, ens surt una quantitat d’uns 50 pèsols per planta. Calen doncs, moltes plantes per poder-ne fer un sol plat. Tot i això, el gust dels pèsols que en surten, tendres i dolços, val molt la pena. I si no arriba per un plat, sempre es poden menjar crus en una amanida. Nosaltres ens els vam menjar amb arròs de verdures!

El cultiu del pèsol és molt senzill. D'entrada hi ha dues èpoques a l’any aptes per cultivar pesoleres: plantar al febrer-març i recollir a l’estiu, o plantar a finals d’estiu i recollir a la primavera següent. Com que a l’estiu tinc moltes altres coses plantades a l’hort i les pesoleres ocupen molt espai, aquest cop he optat per fer el cicle hivernal. A més durant la temporada passada la calor i l'humitat ens van fer sortir fongs a les fulles i vam haver de llençar la meitat de la collita. Així que hem plantat amb el fred. El cultiu en època hivernal és més llarg i més lent, però puc destinar molt més espai als pèsols i segurament, arribar a omplir un plat. Aquest any hem plantat 16 pesoleres. L’hivern, a més, té un avantatge, i és que el fred evita la presència de fongs i d'insectes, força freqüents en els pèsols i per tant, assegures el fruit.

Les pesoleres se sembren directament a terra, ja si fas planter es poden fer malbé les arrels durant el transplantament. Costa una mica que la llavor germini, per això es recomana posar-los unes horetes en remull abans de plantar. La planta creix de seguida i cal posar-li unes canyes força llargues a prop perquè pugui emparrar-se. És fascinant veure com estenen els circells (uns petits filaments) i s’agafen a la canya o a altres plantes per enfilar-se amunt. Són com uns petits braços. Des de la meva experiència, recomano que l'anem ajudant a enfilar-se cap on volguem nosaltres i no deixar-la fer la seva, perquè sinó s'enreda tant que desfer-ho resulta complicat!

La planta va creixent fins que uns dos mesos després de la sembra comencen a sortir les flors. Blanques i recargolades. Són molt maques i omplen de vida l’hort encara que durin molt poc. Pocs dies després de florir, i quan comença a fer bon temps, cada flor cau donant pas a una tavella que aviat s’omplirà de pèsols i ja la podrem collir. Recomanen collir-la tallant-la amb tisores per no fer malbé la planta. Això passa a principis d'abril i una setmaneta després ja es poden collir els pèsols i provar-los!

El final de les pesoleres és força trist. Després de créixer durant uns tres mesos, la calor asseca les fulles i ja no se'n pot fer res més que arrencar-la i aprofitar l'espai pels cultius d'estiu.