LA CARA I LA CREU DE LA PRIMAVERA

Una de les tomaqueres

Ara que arriba l’estiu, quan tots els conreus estan en marxa i amb el planter transplantat, és moment de fer un primer balanç de la primavera. I com diu el títol d’aquest post, el resultat ha estat desigual segons el conreu:

Començaré per les bones notícies, en aquest cas parlant de les tomaqueres. De les sis llavors que vam plantar, n'han sobreviscut cinc: tres de tomàquet madur i dues de tomàquet de Montserrat, i totes elles tiren endavant i creixen a bon ritme. Si tot va bé el mes que ve menjarem els primers tomàquets.

L’altre èxit, i la meva principal sorpresa, ha estat el meló. La temporada passada ja vam provar de plantar-ne i no vam arribar ni al transplantament. Només van créixer dues fulletes insignificants que van morir ben aviat. Aquest any, tossuda, he tornat a provar-ho. Sense tenir melons encara, el resultat és bo i sembla que tirarà endavant. N’hi ha dues plantes i tenen bon color.

El meló

Però com he dit al principi, el balanç no és del  tot positiu. Amb el cogombre i el carbassó no hi ha hagut manera. Fent el planter a casa, les llavors van germinar correctament i van sortir les plantetes. Tot anava bé fins que les hem transplantat a fora. No sabem per què, però han anat perdent les fulles, algunes plantes s’han assecat i les poques que queden tenen brots que no tiren endavant. La meva sospita és basa en la llum i la temperatura. El cogombre i el carbassó són plantes tropicals i, per tant, necessiten un clima extremadament càlid. A Terrassa durant el dia fa calor, però a la nit cau bastant la temperatura. Suposo que això és el que ha fet inviable aquest conreu. De totes maneres no em rendeixo: he decidit, ara que ja no fa gens de fred, comprar planter ja fet i seguir-ho intentant.

Per cert experts, s'accepten consells...