29 de jul. 2012

NO TOT SÓN MALES NOTÍCIES

L'altre dia una amiga em va fer notar que, segons aquest blog, tenir un hort és molt difícil i tot són problemes. I me n'he adonat que té raó,que últimament explico la part negativa de l'hort: els fongs, els insectes i altres plagues que ataquen les hortalisses... però el que no és cert és que aquests "problemets" siguin el pa de cada dia. AL CONTRARI! Potser el què passa és que, després de quatre anys cultivant un hort, que surti un tomàquet ja no és una novetat, en canvi una eruga potser sí.

- tomàquets madurant -
Així que he decidit fer un post en positiu i us explicaré que, per primera vegada des que m'hi he posat, comptaré la producció de tomàquets per quilos i no per peces. Aquest any, vaig decidir comprar planter ecològic de tomaqueres enlloc de fer-lo jo de llavors i, no si aquesta n'és la clau però he collit més tomàquets que mai i, pel que es veu, menjarem tomàquets durant uns mesos més.

- explosió estival de maduixes -
Una altra bona notícia és la segona explosió de maduixes. Després d'una bona collita a la primavera les maduixeres han estat un parell de mesos descansant, sense cap flor no cap maduixa. I, fa cosa d'una setmana, ha sortit totes de cop! Encara estan un punt verdes per menjar-nos-les, però no trigarem a provar-les.

L'albergínia va "viento en popa" florint i produint com el primer dia. L'esparreguera ja descansa, després d'haver-nos ofert una collita minsa (un espàrrec cada quinze dies), ara és limita a fer madurar les llavors i preparar-se per l'any que ve.

La resta de la terrassa està, ara mateix, plena d'herbes aromàtiques. Tres alfàbregues, un parell de juliverts i una planta de menta. Totes tres varietats estan pletòriques a ple estiu. Ideals per anar collint fulles per fer el dinar i deixant l'hort perfumat diàriament.

I els carbassons... bé, ja en parlarem en un moment no tant positiu... ;p




21 de jul. 2012

L'OLOR DE LA TOMAQUERA


Us heu apropat mai a la tija de la tomaquera? L'heu vist de prop? 
Si us la mireu des de primera fila veureu que les tiges són verdes, com de vellut.

- primer pla d'una tomaquera -

Però el millor de tot és que tenen uns pèls molt finets. Costa de veure'ls si no t'hi fixes, però els notes ràpid si hi passes la ma. Tenen un punt enganxós. 


Doncs aquests filaments tenen unes glàndules que deixen anar una olor molt característica. Dolça i agradable. No en sé tant com per saber el per què, però dedueixo que deu servir per atraure els insectes a pol·linitzar les flors o fins hi tot per evitar segons quines plagues. No ho sé, la veritat, però val la pena acostar-s'hi i descobrir aquest aroma. Tomàquets amb olor de tomàquet. 







1 de jul. 2012

ALBERGÍNIA PRIMER INTENT

- la primera albergínia -
Ja dic jo que no es pot anar a un centre de jardineria a buscar terra i tornar amb les mans buides! A mi..., és que passo per la secció d'hortalisses i no em puc resistir. Ahir me la vaig jugar amb el primer intent d'albergínia. No ho he provat mai i no tinc ni idea de com cuidar-les, però per això estan els llibres i internet! I... una aventura és una aventura!

Així doncs, he comprat dues plantes d'albergínia de la varietat Mini Ronda. És l'albergínia lila de tota la vida però de mida petita (uns 8-10cm el fruit com a màxim), un bon invent per cultivar en un test al balcó.

L'albergínia, llegeixo, que és una de les solanàcies que necessita més calor i més sol, però també de les més resistents a les plagues. Jo tinc unes 8 hores de sol al balcó, o sigui que vaig tranquil·la. També diuen que necessita molt espai, perquè les arrels són molt expansives. Els test on les he posat no és gegant, però crec que hi caben de sobres (espero) i és per aquest motiu que no hi he plantat res més.

A partir d'aquí regar-la, protegir-la de les plagues i a esperar els fruit! Ja us explicaré com va!