Ara que el fred comença a desaparèixer i s’acosta la calor, arriba el moment de fer el balaç del nostre primer hivern com a “horticultors”. La veritat és que he d’admentre que ens hem quedat una mica desmotivats pel baix rendiment de l’hort. Acostumats al ritme frenètic de producció durant la primavera o l’estiu passat, on cada pocs dies passaven coses, l’hivern és força avorrit. Pots plantar poques coses i totes elles tenen un creixement tant lent que gairebé no ha passat res des de l’octubre passat. Tot just ara, quatre mesos després de plantar, comencem a recollir el fruit. Però, anem per parts i passem comptes.
+ Els calçots han estat el gran èxit d’aquest hivern. Han sortit els quatre que vam plantar i amb força rendiment, uns 6-7 calçots per ceba. Era, amb diferència, el que ens feia més gràcia de provar.
+ Les pastanagues, un cop més, són aposta segura. Sempre que les he plantat, sigui l’època de l’any que sigui, funcionen. Això sí, el fred ha fet que surtin una mica més petites del que és habitual.
+ Les maduixeres van deixar de produir a finals d’estiu. Poc després van començar a reproduir-se triplicant el número de plantes que tenim. Actualment n’hi ha unes 15 i tot fa pensar que tindrem una bona collita. A principis de març han revifat i comencen a néixer fulles noves.
+ Espinacs, una altra prova. De les tres plantes que vaig sembrar només una va tirar endavant. I mica en mica va fent, però fins arribar al febrer amb prous feines havia tret algunes fulles petites. Ara, però, amb només tres setmanes de bon temps, ha començat a créixer i, de fet, ja n’hem menjat. Molt gustosos. És l'única planta que ha patit erugues! Compte!
+ Els pèsols han anat creixent, tot i que no s’han fet tant alts com els de la privamera passada. Fa uns dies han començat a florir.
+ Les bledes és l’altre invent d’aquest any. Ha passat exactament el mateix que amb els espinacs: han estat parades tot l’hivern i tot just ara comencen a fer-se grans. Encara no hem tingut l’oportunitat de tastar-les.
+ Els espàrregs, com a planta bianual, els hi toca començar a treure espàrregs en breu. Els acabem de trasplantar en un test més gran i van fent.
+ D’enciams en tenim quatre, de diferents varietats hiernals. Elles van fent i nosaltres n’anem menjant. Com sempre, valor segur.
+ La patata també va al seu ritme. Com sempre vam plantar un fragment de patata del Pirineu grillada en un test, aquest cop més gran que el de l’any passat. De moment la planta va creixent. Seguirem esperant fins que les fulles es marceixin. Llavors, tindrem patates. Hem descartat plantar més patates durant la primavera i l'estiu per la facilitat amb que apareix la mosca blanca quan fa calor. La propera tardor ja hi tornarem!
+ Les cebes i els porros, un fracàs. No sé el perquè, però no he aconseguit cap ceba ni cap porro amb un tamany acceptable. No hi ha manera que es fagin grans. Van treient fulles però no creix el bulb. Haurem d’estudiar una mica més.
El blog que explica la nostra experiència com a pagesos d'un hort urbà en un balcó de Terrassa
18 de març 2011
15 de març 2011
CALÇOTADA URBANA
Ja són aquí… Després de quatre mesos pendents del repte d’aquest hivern, ja hem collit els primers calçots del nostre balcó. No sabíem ben bé com cuidar-los, però pel que sembla ens n’hem sortit força bé.
L’aventura va anar més o menys així: Vam comprar cebes de calçots i les vam plantar, el mes d’octubre, a 10 centímetres sota terra, i tallades per la part superior. Les vam cobrir de terra i vam deixar que anessin fent. Unes setmanes més tard les fulles començaven a sobresortir del test i va arribar el moment de calçar-los. En un programa de televisió van explicar que les ampolles d’aigua de litre i mig obertes pels dos costats servirien per solucionar el problema de calçar en un test petit i sense gaire espai. Així que ho vam probar. La resta ho ha fet el fred i l’aigua i,… ja tenim calçots i estan molt bons!
Si ara hagués de tornar-ho a fer, segurament els calçaria amb una garrafa de plàstic enlloc d’una ampolla petita, perquè, tot i que l’ampolla ha fet la seva funció, els calçots han quedat molt estrets, cosa que em fa pensar que no tenien espai suficient per créixer més. En tot cas, fins el proper hivern no podré fer la prova amb un “calçador” més ample.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)