7 de nov. 2012

L’ATAC DE L’ARANYA VERMELLA


Després d’uns mesos d’inactivitat al blog torno a ser aquí. No és que us hagi abandonat, només que no tenia gaire cosa a explicar i molta feina per fer a l’hort. Sí, sí, durant l’estiu, quan tot sembla fàcil i només cal anar collint totes les hortalisses que van madurant, jo he hagut de batallar amb un àcar minúscul però molt guerriller: l’aranya vermella.

- efectes de l'aranya roja -
Una aranyeta molt petita (mig mil·límetre els adults) que costa de veure a simple vista i que arrasa amb totes les fulles que se li posen davant. I si mireu la fotografia, veureu que les deixa deshidratades i cobertes d’una teranyina. Per darrera la fulla, milers d’aranyetes que van matant la planta a poc a poc xuclant-ne tots els nutrients. D'entrada s'aprecien només uns puntets grocs a les fulles, quant més es reprodueixen comencen les teranyines i s'asseca la fulla.

L’aranya vermella (es diu així però pot ser des de groga a marró) és un àcar que apareix en moments de molta sequera i calor acusada. Diuen els experts que és una plaga poc freqüent ens horts urbans, però molt difícil d’eradicar quan apareix. Per prevenir, n’hi hauria d’haver prou de mullar les fulles de tant en tant per mantenir la humitat i evitar l’excés de nitrogen al substrat. I una molt bona opció és observar permanentment les fulles i treure'n les afectades immediatament. 

Però què passa si l'aranyeta de marres apareix durant l’agost, quan estàs de vacances? Fàcil, que no pots controlar l’evolució de la plaga i quan tornes trobes tot l’hort sec, sense fulles i sense res a collir. En definitiva: mort.

A mi no m'ha servit res ecològic per eliminar-la, i em consta que no sóc la primera ni la única que ha perdut contra aquesta aranyeta... snif... m'ha guanyat.

Doncs això és el que m’ha passat aquest estiu, i és una llàstima perquè a la primavera feia preveure que aquest any seria profitós, les albergínies i les tomaqueres estaven precioses i productives. La resta tenia bona pinta. Així doncs, una aranyeta m’ha propiciat un mal final per un estiu prometedor. Què hi farem, la natura és així. L'estiu que ve més!


29 de jul. 2012

NO TOT SÓN MALES NOTÍCIES

L'altre dia una amiga em va fer notar que, segons aquest blog, tenir un hort és molt difícil i tot són problemes. I me n'he adonat que té raó,que últimament explico la part negativa de l'hort: els fongs, els insectes i altres plagues que ataquen les hortalisses... però el que no és cert és que aquests "problemets" siguin el pa de cada dia. AL CONTRARI! Potser el què passa és que, després de quatre anys cultivant un hort, que surti un tomàquet ja no és una novetat, en canvi una eruga potser sí.

- tomàquets madurant -
Així que he decidit fer un post en positiu i us explicaré que, per primera vegada des que m'hi he posat, comptaré la producció de tomàquets per quilos i no per peces. Aquest any, vaig decidir comprar planter ecològic de tomaqueres enlloc de fer-lo jo de llavors i, no si aquesta n'és la clau però he collit més tomàquets que mai i, pel que es veu, menjarem tomàquets durant uns mesos més.

- explosió estival de maduixes -
Una altra bona notícia és la segona explosió de maduixes. Després d'una bona collita a la primavera les maduixeres han estat un parell de mesos descansant, sense cap flor no cap maduixa. I, fa cosa d'una setmana, ha sortit totes de cop! Encara estan un punt verdes per menjar-nos-les, però no trigarem a provar-les.

L'albergínia va "viento en popa" florint i produint com el primer dia. L'esparreguera ja descansa, després d'haver-nos ofert una collita minsa (un espàrrec cada quinze dies), ara és limita a fer madurar les llavors i preparar-se per l'any que ve.

La resta de la terrassa està, ara mateix, plena d'herbes aromàtiques. Tres alfàbregues, un parell de juliverts i una planta de menta. Totes tres varietats estan pletòriques a ple estiu. Ideals per anar collint fulles per fer el dinar i deixant l'hort perfumat diàriament.

I els carbassons... bé, ja en parlarem en un moment no tant positiu... ;p




21 de jul. 2012

L'OLOR DE LA TOMAQUERA


Us heu apropat mai a la tija de la tomaquera? L'heu vist de prop? 
Si us la mireu des de primera fila veureu que les tiges són verdes, com de vellut.

- primer pla d'una tomaquera -

Però el millor de tot és que tenen uns pèls molt finets. Costa de veure'ls si no t'hi fixes, però els notes ràpid si hi passes la ma. Tenen un punt enganxós. 


Doncs aquests filaments tenen unes glàndules que deixen anar una olor molt característica. Dolça i agradable. No en sé tant com per saber el per què, però dedueixo que deu servir per atraure els insectes a pol·linitzar les flors o fins hi tot per evitar segons quines plagues. No ho sé, la veritat, però val la pena acostar-s'hi i descobrir aquest aroma. Tomàquets amb olor de tomàquet. 







1 de jul. 2012

ALBERGÍNIA PRIMER INTENT

- la primera albergínia -
Ja dic jo que no es pot anar a un centre de jardineria a buscar terra i tornar amb les mans buides! A mi..., és que passo per la secció d'hortalisses i no em puc resistir. Ahir me la vaig jugar amb el primer intent d'albergínia. No ho he provat mai i no tinc ni idea de com cuidar-les, però per això estan els llibres i internet! I... una aventura és una aventura!

Així doncs, he comprat dues plantes d'albergínia de la varietat Mini Ronda. És l'albergínia lila de tota la vida però de mida petita (uns 8-10cm el fruit com a màxim), un bon invent per cultivar en un test al balcó.

L'albergínia, llegeixo, que és una de les solanàcies que necessita més calor i més sol, però també de les més resistents a les plagues. Jo tinc unes 8 hores de sol al balcó, o sigui que vaig tranquil·la. També diuen que necessita molt espai, perquè les arrels són molt expansives. Els test on les he posat no és gegant, però crec que hi caben de sobres (espero) i és per aquest motiu que no hi he plantat res més.

A partir d'aquí regar-la, protegir-la de les plagues i a esperar els fruit! Ja us explicaré com va!


30 de juny 2012

LA PRIMERA AMANIDA AMB TOMÀQUETS RAFT DE L'HORT

- collita de tomàquets raft -

S'ha acabat l'espera... ha arribat l'hora de començar a collir tomàquets raft! Han passat gairebé tres mesos dels que els vaig trasplantar però esperar ha valgut la pena. Són dolços i saborosos i la collita està sent realment abundant. Una molt bona recompensa perto tornar-hi a confiar després del fracàs de l'any passat quan no  en va créixer ni un.










24 de juny 2012

PROBLEMES AMB EL CARBASSÓ

- flor de carbassó -
Aquesta temporada sembla que no tenim gaire sort... Dos mesos més tard d'haver-les plantat, les carbassoneres encara no tiren i no hem pogut menjar ni un sol carbassó! I això que no paren de fer flors grogues precioses i enormes i que jo vaig tot el dia amb el pinzell intentant pol·linitzar-les...

Deixeu-me que us expliqui: la carbassonera fa flors masculines i flors femenines. Es diferencien perquè les femenines tenen els ovaris just sota la flor amb una cavitat amb aspecte de carbassó petit. Doncs bé, quan la flor és fecundada aquest carbassó creix donant lloc al que més tard ens hem de menjar. La flor acaba caient sola i la resta... a la cuina!

Doncs bé, a casa quan aquest carbassó comença a créixer arriba un moment que deixa de fer-ho, es torna groc, s'arruga una mica i es fa malbé. No sé què el passa... 



- carbassó malmès -



Vaig sospitar que potser tenien massa hores de sol (unes 8h diàries) però m'han assegurat que aquest no pot ser el problema, que ja els hi va bé. Em suggereixen que potser aquests carbassons que moren, en realitat no han estat pol·linitzats i per tant no poden convertir-se en carbassons. Per això cauen... Podria ser, tot i que jo juraria que han crescut molt més que els que no havien estat fecundats (tot i que no descarto aquesta opció).

La veritat és que per molt que llegeixi sobre el carbassó no tinc cap altra informació i potser no sabré mai què passa. A veure si tinc sort i les següents flors surten bé i aviat fem una bona crema!


9 de juny 2012

PRIMER CONTACTE AMB ELS TOMÀQUETS CHERRY

- cherrys madurant -
No estava en el plantejament d'aquest any, perquè sempre he pensat que era un cultiu "menor" i que preferia uns tomàquets grans i més gustosos. Però la vista i la il·lusió em va trair en un passeig per un centre de jardineria. Vaig veure aquells tomaquets verds i petits amb ganes de créixer i el certificat d'ecològic i els vaig comprar. 

D'això en fa una mica més d'un mes i ja he fet la primera collita, bastant abundant, per cert. I és que he descobert que és un cultiu molt fàcil i gratificant. D'aquells que difícilment et donen un disgust. Sempre funciona i són bons, dels que exploten quan els mossegues.

Llegeixo que si vols fer el cultiu des de la llavor els has de plantar a principis d'abril en planter protegit i trasplantar-los quan ja no hi hagi risc de glaçades. Deixar-los en un lloc ben solejat i dos mesos després els pots començar a collir. Cal dir que un cop fora de la planta no aguanten gaire així que el millor agafar-los just abans de menjar!

- la primera collita -
Pel cultiu és important tenir un substrat ben adobat amb bons nivells de fòsfor, força hores de sol directe i anar podant la planta perquè quedi ben airejada. Un tutor perquè és pugui enfilar és ideal tot i que no imprescindible, n'he vist que pengen fora del test. La mosca blanca i les erugues són els possibles depredadors, tot i que jo no n'he tingut i tinc la sensació que és una planta més robusta que la resta de tomaqueres tamany "natural", però aquesta valoració la deixo pels experts!




L'HORT A LA TV

Els Horts Urbans estem de moda, cada vegada hi ha més gent que planta cosetes pels balcons de les ciutats i si us hi fixeu, cada vegada se'n parla més als diferents canals de televisió. I... això m'agrada!

Fa uns dies, un periodista i un càmera de 8tv va venir a gravar el meu hort pel programa Equip de Reporters i, juntament amb altres horts de Barcelona, i l'experiència dels d'horturba.com van fer-ne un reportatge.

Si el voleu veure clikeu aquest link!

http://www.8tv.cat/8aldia/equip-reporters/horts-urbans-del-balco-al-plat/



2 de juny 2012

CARBASSÓ ON FIRE

Amb un mes i mig n'hi ha hagut prou per veure les primeres flors de carbassó i això vol dir que aviat començaran a sortir.

- flors de carbassó-
El cultiu de carbassó, sobre el paper, és bastant complicat ja que és una planta molt exigent en sol, espai, adob... però si aconseguim complir amb les seves necessitats la collita serà molt abundant i altament satisfactòria. Ara bé, un any pot ser excel·lent i plantar-ne l'any següent i no collir-ne cap... dependrà des les condicions que explico a continuació:

- D'entrada hem de saber que és una planta provinent de l'Amèrica del Sud. Això vol dir que necessita un clima gairebé tropical, amb molta calor i moltes hores de sol. Condició imprescindible per plantar-la en un hort.

- És una planta que creix força i necessita molt d'espai per les arrels, uns 80l de terra, és a dir, un recipient gran i bastant fondo. Recomanen uns 50 centímetres entre plantes, tot i que jo les tinc una mica més juntes i creixen bé.

- És molt exigent en l'adob i caldrà anar-ho controlant al llarg del procés. Cal que no li falti de res.

- Però segurament, el més complicat és la fecundació de les flors. Resulta que la majoria de les flors que fa són femenines i això vol dir que costa que coincideixin una femenina i una masculina. Quan trobem el mascle hem d'aprofitat i, com ja he explicat alguna vegada, fer nosaltres d'abelles. És a dir, repassant les flors amb un pinzell suau, si volem assegurar-nos la collita.

A partir d'aquí estar atents als fruit, que s'ha de collir cru i si ens despistem en 3 dies se'ns passa i a buscar la recepta de les flors arrebossades que estan boníssimes!


27 de maig 2012

UN HORT AMB PREMI LIEBSTER, QUIN HONOR!

Estic contenta!

He rebut un Premi Liebster al meu blog, un honor que no esperava i que em fa molt feliç. Després de quatre anys cultivant un hort urbà i explicant-ho en un blog, encara em costa de creure que algú segueixi i li sembli interessant la meva aventura. Però alguns comentaris que vaig rebent i aquest premi em demostren que els blogs serveixen per això, per conèixer i descobrir aventures d'altres que ens enriqueixen més cada dia. I un bon exemple d'això és el blog que m'ha premiat, diaridelabonavida.com del Manel i la Cristina. Un blog genial on ens impressionen amb els seus viatges arreu del món... i ens fan una mica d'enveja també...


Rebre un Premi Liebster és simbòlic, un reconeixement que s'atorga entre bloggers que reconeixen la bona feina d'altres. Jo n'he rebut un i ara em toca a mi recomanar i premiar 5 blogs que em semblin interessants. Ho tinc molt clar:

www.sensemirar.blogspot.com - Un apassionant espai on el Toni penja fotografies espectaculars i no només això, sinó que a més ens explica com les ha fet (càmera, objectiu, diafragma...). Un blog apte per tothom amb bon gust per la fotografia que tingui ganes de disfrutar de grans imatges.

www.llegimipiulem.blospot.com - L'activitat 2.0 també té un espai per la literatura i aquest blog n'és un bon exemple. En ell els lectors comparteixen la seva experiència llegint obres de la literatura catalana i en fan debat. Altament interessant.

www.fermuntanya.blogspot.com - Un blog interessantíssim on el Josep Maria ens ajuda a endinsar-nos a la muntanya i no només al Pirineu, sinó a cadascuna dels paratges no esfaltats de Catalunya. Hi ha excursions per totes les comarques i de diferents dificultats explicades pas a pas i amb unes imatges precioses. No hi ha excusa per no sortir a caminar...

cat.elmondelacuina.cat - Aquest és dels meus preferits... un blog de cuina, de receptes ben explicades i amb interès pels productes ecològics. Mireu-lo i proveu-les, és genial!

I l'últim reconec que és el meu blog de referència i es mereix aquest premi www.picarona.blogspot.com Un blog sobre els horts urbans, amb un fòrum que et resol qualsevol dubte que puguis tenir. Complet i detallat. Imprescindible per tirar endavant un hort. Un bloc amb moltes hores de dedicació. Un blog Liebster.


Aquestes són les meves mencions. Per tal que els Premis Liebster mantinguin el seu sentit de premiar l'esforç i dedicació de la comunitat blogger, si heu estat nomitats haurieu de seguir aquestes normes:

1. Copiar el premi, posar-lo al vostre blog i enllaçar el blog que te l'ha donat.
2. Nominar els teus 5 blogs preferits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar-los un comentari al seu blog per explicar-los que els has guardonat.
3. Esperar que aquests bloggers passin el guardó a 5 blogs més!

Moltes gràcies a tots els que de tant en tant llegiu aquesta aventura!



13 de maig 2012

ESPERANT ELS TOMÀQUETS

- els Cherry d'aquest any -
Mireu quin aspecte tenen els tomàquets Cherry que tinc plantats a la terrassa! N'hi ha moltíssims i mica en mica van creixent i es van envermellint, però encara no n'hem menjat cap i ja en tinc ganes! Aquest és el primer any que planto Cherrys i vaig una mica perduda en temes de temps, tot i que penso que ja no pot faltar gaire per començar a menjar-los. Tampoc tinc clar si són de la varietat vermella o groga, perquè els vaig comprar en un centre de jardineria (amb certificat d'ecològic) i no vaig preguntar, de moment són verds i sembla que van a bon ritme! M'agraden i m'ho apunto per l'any que ve. Un cultiu ràpid, fàcil i divertit!

Les tomaqueres grans van una mica més lentes i, tot i que la planta ha crescut moltíssim, de moment només hem arribat a les flors! Ara em toca a mi ajudar a pol·linitzar-les repassant l'interior de les flors amb un pinzell, de manera que faig manualment la feina dels insectes.

- flors de tomàquet Raft -
El cultiu del tomàquet és dels més senzills si teniu les condicions bàsiques de sol, terra i adob, i no porta gaire més feina que regar-lo mantenint la terra humida, sense passar-se. De fet, diuen que surten més bons si els fem patir una miqueta amb la sequera. Potser el moment més delicat del cultiu és el de fer créixer la llavor en el planter. A mi em passa sovint que comencen a créixer les fulletes i hi ha un moment que paren i no van a més. És molt frustrant però, per sort, alguns si que tiren... Aquest any, com que vaig anar una mica tard, he comprat el planter ja fet i les tomaqueres estan fantàstiques. Són de la varietat Raft.

Durant les primeres setmanes després dels trasplantament és important tallar tots els talls menys un, de manera que la planta destini tots els esforços a una sola branca i creixi una mica més. Més endavant cal lligar la tomaquera a un tutor (jo faig servir canyes de bambú) per evitar que es doblegui amb el pes dels tomàquets. A partir d'aquí regar i collir fins que arribi el fred.


12 de maig 2012

UN SANT JORDI MOLT PAGÈS

Aquesta diada de Sant Jordi m'han regalat tres llibres molt interessants que parlen d'horts, plantes aromàtiques culinàries i receptes d'aquelles de l'àvia de tota la vida... Tres obres que us vull recomanar:


El primer es diu "Un hort per ser feliç" del Marc Estévez, editat per Ara Llibres. És una guia pràctica de com cultivar productes de qualitat al balcó de casa, o al jardí o en un hort convencional. Amb bons consells i idees per portar-ho a bon port. Una guia complerta que, per mi, conté una informació que no tenen les altres i que valoro molt: un calendari del pagès adaptat a cada zona climatològica. Especialment útil perquè no és el mateix cultivar a Terrassa que a la Vall d'Aran.




El segon és "Plantes alimentàries del Pirineu Català" de diversos autors i editat per Farell editors i dissenyadors. Explica les diferents espècies de plantes que podem trobar a la nostra muntanya i que podem menjar. Parla de plantes tant diferents com el romaní o el ginebró i de cadascuna d'elles explica on trobar-la, com identificar-la i quins usus pot tenir en la nostra cuina. Però, segurament, el més interessant és que de cada planta ens expliquen una recepta que puguem fer amb ella: He decidit que començaré amb la ratafia!

I per últim, el Corpus del Patrimoni Culinari Català, editat per Edicions La Magrana i creat per l'Institut Català de la Cuina i per diversos autors experts en gastronomia, història o antropologia. L'obra inclou més de 1100 receptes catalanes, que ells han considerat el nostre patrimoni culinari. Encara no m'hi he posat, però les començaré a provar ben aviat!


Ja veieu que tinc feina i propostes per no avorrir-me gens aquesta primavera! Gràcies Teresa, Dolors i Jaume, i Pol!


22 d’abr. 2012

QUIN BRÒQUIL!

- bròquil Romanescu -
Uau, no us perdeu aquesta foto que m'ha enviat la Laia des de Canterbury (Regne Unit)! És un bròquil Romanescu, una varietat híbrida entre coliflor i bròquil. No us penseu que en sé tant, eh? és que he estat investigant una estona i finalment l'he trobat! Per la seva curiosa forma diuen que té estructura fractal i es pot consumir crua o cuita. És una bona font de vitamina C, fibra, fòsfor i àcid fòlic. Res, que l'haurem de trobar per aquí i provar-lo! Tot i que només per veure'l ja val la pena, espectacular!


ELS ÚLTIMS CALÇOTS


Aquests han estat els últims calçots de la temporada del meu hort! I he d'admetre que eren els més grans i els més dolços! La calçotada 2012 ha estat del tot positiva; vaig plantar 8 cebes de calçots, cadascuna ha fet uns 8/10 calçots, i n'hem menjat 7 de 8. La ceba descartada no ens la vam menjar perquè van sortir uns calçots tant prims que a la brasa es quedaven en res... M'encanta aquest cultiu i, segur, que hi torno l'any que ve!


21 d’abr. 2012

ABRIL TRONAT, BON ANY ASSEGURAT

- escarola després de les pluges -
Fa més de 15 dies que plou. No d'aquelles pluges seguides que no et deixen respirar, però sí d'aquelles tempestes de primavera que ara plou, ara no, ara més, ara quatre gotes... Pluges que fan mandra quan vols fer coses i que t'impedeixen preparar la primavera. Però pluges que són molt beneficioses pel què tenim plantat. I que, entre tro i tro ens deixen clarianes per anar fent.

Doncs aquesta aigua que cau és la millor pels nostres cultius, i us ho dic per pròpia experiència. Qualsevol horticultor amb alguna temporada d'experiència haurà vist el canvi que fan les hortalisses després d'uns dies de pluja: creixen de cop i intensifiquen el seu color. És increïble.

De fet, només es tracta d'aigua realment natural, sense tractar, sense clor, sense calç i amb moltes sals minerals que aporten nutrients a les nostres plantes.

- fongs a les fulles d'alfàbrega -
Si teniu espai, us recomano que intenteu guardar-la els dies que plou i aprofiteu per regar amb aquesta aigua tots els dies que pugueu. El vostre hort us ho agrairà.

Però aquestes mateixes pluges que tant bé van, també tenen la seva part negativa: generen humitat a l'ambient i afavoreixen, si a més fa calor, l'aparició de fongs a les fulles de les plantes. Cal estar atent! Jo, en quant deixa de ploure, ruixo les fulles amb infusió de pell de ceba per prevenir-los, tot i que com es veu a la imatge, no sempre arribo a temps...  I compte amb els cargols!



Ara bé, com diu el refrany... ABRIL TRONAT, BON ANY ASSEGURAT! A disfrutar!



17 d’abr. 2012

EL PUGÓ, JA HI TORNEM

- fulles d'espinacs arrugades -
El pugó és, segurament, la plaga més freqüent a l'hort i és, pràcticament inevitable que aparegui quan comença la tardor. I més, si tens l'hort en una terrassa a prop de jardins amb plantes on es pugui amagar durant l'hivern. No perdonen, us ho asseguro! Mireu aquesta foto. 

És una planta d'espinacs i pel seu tamany veureu que practicament no ha crescut. Si us hi fixeu, les fulles més internes estan arrugades i això és el que em va fer entendre que alguna cosa estava passant. Vaig girar la fulla i... PUGÓ! 

Allà estaven els bitxets, enganxats al revers de les fulles i xuclant-ne la saba. A més, també corria per la terrassa alguna formiga, quan mai n'havíem tingut. Les formigues, tot i que ens semblen empipadores, s'alimenten, entre altres coses, de pugó, de manera que ens seveixen d'indicatiu per detectar aquests petits insectes. Seguint les formigues he detectat la font d'aquest  pugó: l'heura dels meus veïns que s'enfila cap a la meva terrassa. Això és un gran problema, perquè jo puc controlar les meves plantes, però les dels veïns... De moment,  he tallat les puntes de l'heura que entraven a casa meva i he netejat de pugó les meves... a veure si ho aconsegueixo.

- pugó (ampliat) a les fulles internes de l'espinac -
Els pugons són uns insectes molt petits, de colors diferents (negres, verds, marrons,...) que s'alimenten de les fulles més tendres quan comença el bon temps. Per la meva experiència us diré que són relativament fàcils d'erradicar, però és important anar analitzant les plantes sovint i detectar-los a temps. Una manera eficaç de fer-ho si són pocs és raspallar les fulles amb un raspall de dents. Però es reprodueixen tant ràpid que sovint els trobem quan ja és tard, aleshores jo faig servir extracte de Nim, una planta asiàtica que té una textura oliosa i que impedeix que el pugó d'enganxi a les plantes. Es pot comprar a qualsevol centre de jardineria una mica gran i no és gaire car. A mi sempre m'ha funcionat.

El Nim també és pot posar com a preventiu, abans que apareguin i és apte pel cultiu ecològic. Una altra bona manera de prevenir que aparegui és tenir alfàbrega a prop dels cultius. La seva olor els és desagradable i els manté allunyat. De fet, l'alfàbrega foragita, pràcticament tots els insectes que no són bons pel nostre hort!

8 d’abr. 2012

LES PRIMERES FLORS: MADUIXES

- Flors de maduixera -
Aquesta setmana ha estat per mi l'inici de la temporada bona de l'hort! No només he plantat les tomaqueres i el carbassó i he anat preparant la resta de jardineres, sinó que, a més, he pogut observar les primeres flors de l'any! Aquestes flors blanques són de maduixera i em porten la bona notícia que, per quart any consecutiu, les plantes de la maduixera han sobreviscut. M'atreviria a dir que són les més veteranes de la terrassa.


Pels que esteu començant a aficionar-vos a l'horticultura us recomano plantar maduixes. Són molt fàcils de cultivar, només necessiten bona terra i humitat constant. No són gaire exigents amb el sol i són molt agraïdes. Si compreu planter ja fet veureu que en pocs dies comencen a florir i no us n'adonareu i ja tindreu maduixes! A més, si va fent calor en podreu menjar ben bé fins l'octubre.


- Estolons de maduixera -
També és molt fàcil que es reprodueixin i en poques plantes d'inici podeu acabar amb una bona ració de maduixes. I a més, ho fan soles. En algun moment del cicle de la planta (no ho sé situar en el temps) surten de la base uns estolons que van creixent i, quan troben terra, arrelen i neix una nova planta. Només posant un test al costat del que teniu les maduixes de seguida duplicareu la quantitat de plantes. Aquesta foto que he tret del blog de "Picarona i el seu hortet" es veu molt bé aquest procediment que us estic explicant.

Animeu-vos a provar-ho i ja m'explicareu si val la pena ;p

7 d’abr. 2012

HE TROBAT PLANTER ECOLÒGIC

- La Viti a Sant Cugat -
Trobar planter de tomàquet és relativament fàcil avui en dia que tenir un hort està de moda. Però trobar més de sis varietats de tomàquet, dues o tres d'esberginies, cebes de figueres, carbassó, porros,... i tot ecològic ja costa molt més. Doncs això és el que he descobert a l'Agrobotiga La Viti. Costa de creure però tenen planter de tot, a més de tot tipus de productes ecològics com llegums o iogurts.

I el millor és que tenen més d'una botiga i a uns preus molt assequibles. Jo vaig anar a la de Sant Cugat del Vallès i hi havia cua un matí entre setmana i vaig comprar planter de tomàquet raft! A veure si surten bons!

Us deixo la seva pàgina web per si us interessa i juro que no tinc comissió!: www.laviti.com

1 d’abr. 2012

FEM PLANTER A CASA

- alfàbrega florida -
Aquesta foto és de l'octubre passat, quan l'alfàbrega que teníem al balcó va decidir que ja ens n'havíem aprofitat prou i que floria. Quan l'alfàbrega o el julivert floreixen, les fulles es fan amargues i jo no són tant bones per menjar. Arribats a aquest punt tenim tres opcions:

1. Tallar el brot de les flors quan abans millor i així tornarà a dedicar les forces a fer més fulles.

2. Retirar la planta i aprofitar el test i la terra per un altre cultiu.

3. Deixar-la florir i dedicar-la a "la cria". 


Això és el que vaig fer la tardor passada: vaig deixar que florís, un parell de setmanes després vaig collir les flors i les vaig posar a assecar, entre diaris i a les fosques. I un cop sec, vaig haver d'obrir les flors una a una i se'n treuen les llavors. Normalment són molt petites i n'hi ha quatre per flor. És una feinada treure-les totes, però quan la primavera següent les plantes i veus que surten més alfàbregues te n'adones que ha valgut la pena... 

A més, és una bona manera de descobrir el procés del cultiu des del principi dels principis i tancar el cicle. I de passada, et permet assegurar que seran llavors ecològiques i que no han passat per cap procés químic. Jo ho he fet per primera vegada amb l'alfàbrega, però es pot fer amb tots els cultius de casa. Les plantes aromàtiques a partir de les flors i els cultius de fruit, agafant la llavor de dintre. Podeu provar-ho amb el tomàquet, m'han dit que és força fàcil!

25 de març 2012

OLIVERA TRASPLANTADA

Ja està, fa un parell de setmanes vam acostar-nos a casa els meus avis i vam trasplantar l'olivera. És de tipus manzanilla i estic convençuda que les pluges de la setmana passada li hauran anat la mar de bé.

Ara només hem de creuar els dits, esperar que s'adapti bé al clima de Collserola i que arribem a recollir les primeres olives la propera tardor. Sé que no seran gaires perquè encara és molt jove. Però amb quatre o cinc, sent el primer any, ja em conformaria. 

Arbre plantat, només em falta el fill i el llibre!

24 de març 2012

PRIMAVERA 2012

- bledes i enciams -
L'home del temps anuncia que s'ha acabat el fred, que ja han marxat les pluges, que pugen les temperatures i que surt el sol. Som a la primavera i, més d'hora que mai, em llenço a fer el planter. Sí sí, per primera vegada vaig on time

Els enciams que vaig comprar fa un més ja estan tots trasplantats i progressant. Les bledes aturades per les gelades comencen a créixer a velocitat de creuer i les escaroles estan millor que mai. Així que toca fer planter a banda i, durant els dos mesos que trigarà a estar a punt de trasplantar, anar consumint les hortalisses d'aquest hivern. Tot va sobre rodes.

Ara per ara he sembrat:
- Tomàquet de Rosa Ple: una varietat de tomàquet propi de la zona de Manresa. És per amanir i dolç. M'expliquen a la botiga on el compro que ve a ser com un tomàquet de Montserrat però ple per dins. A més té el certificat de producte ecològic. N'he plantat 9.

- Meló: del groc, varietat Arcos. Prové d'Andalusia, concretament de la zona de Cádiz i també té certificat ecològic. És el mateix que vaig plantar l'any passat i va funcionar, a veure si aquest any en mengen més d'un i una mica abans.

- Pastanagues: tipus Nantese, d'arrel semi-llarga (16-18cm). Són les mateixes que he plantat des del primer dia de l'hort i sempre han funcionat. Són molt dolces.

- sembra de gira-sols -
- Cogombre: del mig llarg Marketer. El que tinc des del primer dia i va tirant. No és ecològic però surt força bo.

- I la novetat d'aquesta temporada: gira-sols. Me'ls va portar la meva mare d'un viatge a Holanda i els he plantat. Desconec totalment com es cuida un gira-sol i em guio, només, per les instruccions de l'envàs: s'han de plantar a finals de març i trasplantar en 5 o 6 setmanes. Se suposa que la planteta hauria de sortir en 10 dies i en uns tres mesos ja tindré la flor. Us prometo que si arribo a aconseguir pipes us convido a tots. De fet, em conformo en que surti la flor i m'alegri el balcó. Ja us explicaré.

18 de març 2012

TEMPS DE CALÇOTS

- la collita d'aquest any -
A Valls diuen que ja estem en plena època de calçotades i el meu hort no podia ser menys. Així que mireu quina pinta tenen els calçots que hem collit aquest any! 

Ja vaig advertir que aquest hivern seria poc variat. No vaig tenir gaire temps per dedicar-m'hi a finals d'estiu i per tant, vaig arribar tard a l'hivern. Però els calçots m'han salvat la temporada. De les vuit cebes que vaig plantar, aquesta setmana n'he collit només quatre, la resta les deixo per la setmana vinent! 

Igual que l'any passat, els calçots han sortit llargs i prims, començo a pensar que és més una qüestió de varietat i de clima que no pas d'espai, però no ho sabré mai. Ara per ara: són molt bons.

El tema de cuinar-los ja és més delicat. Són tan fins que si els fes a la brasa es cremaria tot el calçot així que he decidit fer-los al forn amb una mica d'oli! 

1, 2, 3 I L'OU

Us presento un nou invent, l'ou de cultiu. Es tracta d'un ou de ceràmica/calç que porta a dins llavors, terra i adob. Quan arriba el moment que el vols obrir, només has de trencar la closca per la part superior i anar regant fins que surti la planta. 

Quan aquesta creixi fins arribar als 10 centímetres ja es pot trasplantar a un test normal i cuidar fins que es faci gran. A més, la closca la pots esmicolar i enriqueix la terra de la resta de plantes del balcó. 

El meu ou és un regal de nadal de l'Arnau i l'Elisenda i és d'alfàbrega!

17 de març 2012

PER FI, ESPÀRRECS

- Espàrrecs urbans -
"ya están aquiiiiiii" Després de tres anys de cultiu, cuidant-la amb tota la paciència del món, l'esparreguera ha fet espàrrecs! Concretament aquests dos que ja fa un parell de setmanes que creixen. Tres anys durant els quals tothom m'ha dit que era una tonteria plantar espàrrecs en un balcó podent-los collir als marges de la carretera, que necessiten molt espai i que, per dos que en surtin... Però mira tu, ja els havia sembrat i em feia pena...

- L'esparreguera -
Si voleu saber com va començar tot busqueu el post "El misteri dels espàrrecs" en aquest bloc i, a més, veureu imatges dels començaments. La qüestió és que les tres plantes que tenia ocupaven molt espai i tres recipients que necessitava per plantar altres coses i que no estava disposada a no poder fer-los servir en tres anys. Així que vaig decidir "sacrificar" dues de les tres plantes i quedar-me'n una per veure què passava. I aquí està el resultat. Dos espàrrecs la mar de macos, llargs, prims i molt bons!

A més, al ser un cultiu tan estrany, poc freqüent, i tant qüestionat ( ;p ) encara m'ha fet més il·lusió.

Ara només he d'anar collint durant un mes més i esperar la temporada que ve. Si ho tallo ben bé des l'arrel se suposa que tindré millor collita l'any següent! A veure si hi ha sort!


11 de març 2012

PLANTER O LLAVORS? AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ

Com a pagesa urbana gairebé sempre he comprat les llavors que he cultivat, i ara, després de tres anys començo a preguntar-me si realment surt a compte fer-me jo el planter o si m'hauria de plantejar comprar-lo fet. El debat és intens i cada horticultor té les seves teories i preferències. Jo intentaré plantejar-m'ho i decidir-me tenint en compte tots els factors:

El primer punt a favor de les llavors és l'accessibilitat. Avui en dia, els horts urbans estan de moda i és fàcil trobar sobres de llavors. De fet, a qualsevol centre de jardineria o fins hi tot en ferreteries i centres comercials grans se'n troben. Però no sempre es pot comprar planter. Fent una ullada ràpida pel garden que tinc més a prop de casa he trobat tomàquets, enciams, espinacs i porros, però costa molt trobar hortalisses menys freqüents com el meló o l'albergínia. En aquests casos les llavors són la única opció.

- planter d'enciams de Roure i Batavia -
El punt a favor del planter és el temps. Quan cultives l'hort a totes les èpoques de l'any és important poder calcular quan hauràs recol·lectat l'hivern per poder plantar l'estiu. El planter el pots comprar el mateix dia que reculls i fer conreu en cadena. Si parteixes de les llavors, has de sembrar dos mesos abans de trasplantar-ho al test i sovint et trobes que ja tens els enciams d'estiu i no pots plantar-los perquè encara no has recollit els espinacs d'hivern. Amb el planter guanyes dos mesos.

A nivell econòmic tornen a guanyar les llavors. Un sobre ecològic val uns 3 euros, però en un hort petit tens plantes per uns tres anys de conreu. Una safata de planter d'enciams costa, també, 3 euros i hi ha 25 plantes. Si no tens un hort molt gran acabes plantant-ne màxim 10 i llençant la resta. El planter surt una mica més car.

- llavors de tomàquet Rosa Plè -
I l'aspecte que més em fa dubtar és l'ecològic. Jo compro les llavors ecològiques, de productors catalans i tenen garantia de conreu ecològic. A més, durant el cultiu no les tracto amb productes químics. Quan compres planter ningú et garanteix que no s'hagi fet créixer amb fertilitzants químics. Segur que hi ha llocs que venen planter ecològic, però jo de moment no n'he trobat.

En fi, que us deixo amb les meves reflexions perquè decidiu el què preferiu. Jo crec que seguiré com sempre: comprant i sembrant directament de llavor. I combinaré el planter en funció dels espais buits que em quedin i del que m'entri pels ulls quan ho trobi . De moment, tinc planter d'enciams i llavors de tomàquet Rosa Plè (varietat de Manresa).

5 de febr. 2012

FA MOLT FRED

La famosa Siberiana 2012 o altrament dit una onada de fred terrible ha arribat a Catalunya i el meu hort no n'ha quedat al marge. 

He d'admetre que, en realitat, no hi ha gaire a explicar, només que, després de la nevada intensa de dijous passat, i d'una baixada desmesurada de les temperatures al llarg de la setmana, tot segueix al seu lloc. Les plantes no han crescut ni un mil·límetre, però tampoc sembla que s'hagin mort. No tinc clar com poden afectar als espinacs o les bledes les temperatures 5 graus sota zero ni si sent cultius d'hivern haurien d'estar preparades per aguantar, però els hi donaré dues setmanes per valorar danys reals.

En tot cas, avui es diumenge i ha tornat a nevar a Terrassa, al voltant de les 12 del migdia i a 1 grau positiu. Ha nevat poc però aquí en teniu la prova.


Apa, a tapar-vos que es preveu que això duri, al menys, una setmana més!

29 de gen. 2012

EL TIÓ EM VA CAGAR UNA OLIVERA!

Aquest any em dec haver portat molt bé i el Jaume i la Dolors han alimentat molt el Tió, perquè aquest Nadal ha cagat una olivera, si si, mireu-la! És de la varietat d'olives "manzanilla", de les verdes de tota la vida i si tot va bé la propera tardor hauríem de menjar olives!

Degut al tamany que té, he renunciat a deixar-la en un test a la terrassa de casa (més que res perquè quan creixi no la podré treure), així que aprofitaré el jardí i la bona voluntat dels meus avis per plantar-la a casa seva, a Valldoreix (Collserola). No és el terreny ideal perquè hi ha força humitat, però la que explotem ara està també a Collserola i fa olives ben bones.

De moment, en sé ben poc del cultiu de l'olivera, però sabent que segurament viurà més que jo tinc temps de sobres per anar-ho descobrint mica en mica. Començaré per trasplantar-la al lloc més assolellat del jardí i la regaré poc! Desitgeu-me sort!

20 de gen. 2012

FEINEJANT AL GENER

Al mes de gener l'hort resulta força avorrit. La majoria de la feina dels cultius d'hivern ja està feta i per preparar la primavera encara fa massa fred. Així que n'hi ha prou en regar una vegada a la setmana i esperar que creixin les poques coses que hi ha plantades. Ara que finalment ha arribat el fred de debó, el creixement de les verdures és molt lent. Però en dies com avui estic contenta de la collita: una escarola i tres pastanagues. Una bona amanida per sopar...


També he aprofitat que feia sol i una temperatura agradable per passar el matí arreglant l'hort a la terassa. He transplantat un parell d'espinacs que encara tenia al planter i he fet un repàs al calçat dels calçots per tenir-los a punt per menjar d'aquí a un mes (més o menys).

Ara esperarem a acabar de recollir el que queda dels cultius hivernals i mentre tocarà repassar llibres i decidir què plantem a la primavera, calcular quan començar a fer el planter i on posar cada cosa tenint en compte les successions de conreus més profitoses. I així ja haurem tornat a donar la volta al calendari! Un any més on he après coses noves i on espero seguint-ne aprenent.

2 de gen. 2012

EL MELÓ II

En el post MELÓ us explicava les ganes que tenia de poder menjar un meló cultivat a casa. I la poca confiança que li tenia. Doncs bé, finalment ens l'hem menjat i mireu quina pinta!


La imatge és de finals d'octubre. Les flors del meló han anat sortint tot l'estiu, però no se'n va fecundar cap fins a finals d'agost. El fred que acostuma a fer a Terrassa a la tardor complicava la possibilitat que madurés a temps de menjar-nos-el. Però aquest any ha estat diferent i l'hem pogut mantenir a la planta fins que ha estat a punt! I aquí el teniu. Dolç i gustós!

Nota per l'any que ve: plantar-lo una mica abans i pol·linitzar manualment des del primer dia per intentar que "neixin" els melonets abans!