15 de set. 2011

EL MELÓ

La flor del meló
En aquest segon estiu intens com a horticultora he tornat a atacar el cultiu del meló, sent totalment conscient que no seria cosa fàcil. Primer de tot per l'espai que requereix la planta (més o menys un mentre entre planta i planta) i segon per l'elevada temperatura que necessita. El meló és una planta tropical que requereix un mínim de 18º per germinar la llavor i al voltant dels 25º per créixer. Però les ganes han pogut més que la coherència i aquest estiu hem tingut meloneres al balcó. En vam plantar dos de la varietat meló francès (el groc i petit) al mes d'abril, i en planter protegit. A mitjans de maig el vam trasplantar a fora, intentant resguardar-lo quan a la nit baixava la temperatura.

Projecte de meló
Mica en mica les dues plantes han anart creixent. Tot i així no va ser fins al canvi de pis i a l'augmentar les hores de sol, que no va començar a florir. Durant el més d'agost no ha parat, tot i que la majoria de flors eren masculines. Allò que en el post de "flors grogues" pensava que era un mini-meló és només una flor femenina i per tant aquella boleta és l'òvul. Saben-t'ho he posant en marxa l'operació fertilització manual, és a dir, substituir manualment la feina de les abelles i altres intectes pol·linitzant amb un pinzell les flors. És una feina fàcil i molt útil, sobretot en horts situats en balcons a les ciutats i, per tant, amb pocs insectes.

Mentre veia créixer les plantes sense parar ha anat creixent la il·lusió de collir un meló a la terrasseta, tot i que com més temps passava, més m'anava desil·lusionant. Però potser ho aconsegueixo. Un dels òvuls està creixent i tot fa pensar que, si segueix la calor, menjarem meló! Creueu els dits!


14 de set. 2011

VERMICOMPOSTADOR, SEGON INTENT

Ja hi tornem a ser, tenim més de 1500 cucs a casa!!! Encara no havia explicat el fracàs del primer intent amb el vermicompostador... Me'l van portar els Reis el gener passat i cap al març, quan va afluixar el fred el vam omplir amb els cucs. Durant uns mesos semblava que tot anava bé: bona temperatura, és movien ràpid, i sobretot menjaven tot el que els posàvem. Tot apuntava que aquest any podríem començar a recollir humus. Però no! La calor intensa que va fer durant el més de juliol va fer assecar la terra dels cucs i ells mateixos és van deshidratar i van desaparèixer. Ens vam quedar amb les ganes...

Però els que hem segueixen saben que sóc tossuda i persistent així que he deixat passar l'agost i la calor i hi he tornat! Aquí els teniu, els meus nous amics ;p

3 de set. 2011

EL VERD D'AQUEST ESTIU: L'ESCAROLA

Quan els enciams que vaig plantar a la primavera se'ls van cruspir els fongs, vaig decidir començar de zero intentant barrejar diferents llavors d'enciams en un mateix test. Doncs és resultat oscil·la entre èxit absolut o desastre en funció de qui opini. A mi, que m'encanta l'escarola, em sembla genial, ja que de les 4 espècies diferents que vam sembrar només han sorti escaroles! La sorpresa és que les altres varietats sí que han crescut en altres testos (amb les tomaqueres o el meló) però no ho han fet en aquest test. Per què? Doncs llegint he descobert que com que són plantes de la mateixa família és fan la competència pels nutrients de la terra. No em sorprèn, tot i que jo vaig decidir provar-ho quan vaig veure que hi ha botigues que venen llavors mesclades!

Una curiositat: Sabeu que l'endívia és un tipus d'escarola que es cultiva protegint-la del sol perquè sigui blanca?  I Un truc, si voleu que l'escarola es blanquegi de dins es pot posar un plat a sobre uns dies abans de collir. Tot i que ja fa dies que a casa en mengem i verda ja és prou bona, vaig a provar-ho!