27 de set. 2010

LA FARMACIOLA

Amb aquest primer estiu d’experiència com a horticultors hem anat descobrint diferents productes que ens han solucionat, la majoria d’ells, les plagues o malalties que han anat apareixent a l’hort. Aquesta és la relació dels que hem provat i els seus graus d’eficàcia, tot explicat, modestament, des de la nostra experiència.

Com a insecticida fem servir Extracte de Nim. És el primer producte que vam comprar poc després de detectar pugons als enciams. Extret d’una planta asiàtica, és totalment ecològic i inofensiu per les persones, tot i que recomanen esperar 3 dies per consumir després d’haver-lo utilitzat. És, segurament, l’antídot que millor ens ha funcionat.

Fungicida: els fongs, especialment l’oïdi, han estat la nostra perdició. Hem descobert que la humitat sumada a el calor genera fongs, però ho hem sabut tard, quan la carbassonera ja agonitzava. Hem provat dos fungicides diferents, un de natural: infusió d’all i un de comprat, basat en oxiclorur de coure. Aplicant l’all, no hem notat cap mena de millora, el fungicida ha fet una mica d’efecte tot i que no hem aconseguit salvar la planta. Tot i així admeto que segurament és que vam fer tard. Però de tot se’n aprèn, i la propera primavera aplicarem de forma preventiva fungicida quan comenci a ploure. Conclusió: no hem menjat carbassó!

La farmaciola la completen els fertilitzants. Tot i que hem utilitzat de base adob orgànic barrejat amb la terra, hem recorregut a l’Hummus líquid quan hem detectat que una planta s’afeblia. Ha funcionat al 100%. Fa molt poc, però, hem descobert un fermentat d’ortiga, totalment natural, que de moment ens està funcionant igual de bé que l’Hummus i ens permet, a més, estar segurs de ser totalment ecològic.

Ara bé, a banda dels “medicaments” l’experiència ens demostra que una bona combinació de plantes també pot evitar plagues. Combinar en un mateix recipient cebes i pastanagues ens ha estalviat mosquetes diverses!

21 de set. 2010

LLEI DE VIDA

L’arribada de la tardor tanca un cicle de l’hort. Les tomaqueres comencen a defallir. Alhora, però, una pebrotera despistada segueix donant vida a petits pebrots verds que esdevindran vermells.

Deixem que la natura segueixi el seu curs mentre nosaltres, marcats pel calendari, aprofitem per fer balanç d’aquest primer estiu cultivant al balcó de casa. Un balanç positiu, ja que no esperàvem que ens en sortíssim i amb alguns petits “traumes” que ens motivaran, sens dubte, a tornar-hi l’any vinent:

+ Durant aquests mesos hem menjat enciams de dos tipus diferents: maravilla i de roure. Tots ells boníssims. Els que passaven de les dues primeres setmanes acabaven sempre convertits en amanida.

+ Les cebes, tot i quedar molt petites, també ens les hem menjat i eren bones.

+ Les tomaqueres han estat la nostra alegria tot l’estiu. Lluny del que ens esperàvem, hem pogut menjar tomàquets vermells sense parar. Una mica més decebuts amb el tomàquet de Montserrat, i dic EL tomàquet perquè d’aquesta varietat NOMÉS n’hem menjat 1. Caldrà analitzar si necessita algun tracte especial per ser productiu.

+ Pastanagues? Un èxit. Totes elles han crescut entre 10 i 15 centímetres i han estat especialment dolces. Llàstima que les vam plantar totes de cop i, per tant, només en vam menjar durant uns dies. La propera temporada sembrarem de forma esglaonada.

+ De pèsols també n’hem menjat. Inconvenient? Per omplir un plat de pèsols hauríem de convertir el balcó en una selva. Vam plantar 10 plantes i en va sortir una “tapa”, ara eren especialment deliciosos. Ens els vam menjar crus en l’amanida.

+ Alfàbrega: boníssima en els sofregits i en la salsa pesto.

+ Julibert: súperproductiu. Tres plantes, però, que ja han fet flor i, per tant, ja no serveixen per menjar. Una llàstima. En tornarem a plantar l’any que ve!

+ El pebrot, tot i comprat de planter amb algun pebrot ja en marxa, està resultat força positiu. Ja hem menjat un pebrot vermell i n’estan sortint més.

+ Un dels experiments d’aquest any ha estat la patata. Només en vam plantar una i en vam treure 4. Petitones, ja que el tamany del recipient era força petit, però patates al cap i a la fi.

+ Maduixes i fresons: N’hem menjat tot i que les plantes no han resultat tan eficients com esperàvem. Des les 4 fresoneres només una ha fet fruit, segurament eren plantes massa joves. Ara s’estan reproduint i la propera temporada tindrem moltes més plantes i, esperem, més fresons. De maduixes silvestres en vam collir moltes més fins que els fongs es van menjar la planta, una llàstima.

+ Raves: sempre molt petitets, però bons, molt bons.

Ja ho veieu, un èxit sobretot tenint en compte que som “novatos”. Ara bé, no tot ha estat tant positiu. Aquí els nostres petits fracassos:

Cogombre i meló. Dues plantes molt semblants que no hem sabut fer créixer. Totes dues sortides de llavor, totes dues han fet planta, però cap d’elles ha arribat a créixer més de 10 centímetres. Segurament no tenim les hores de sol suficient per fer-les créixer. Hi tornarem, segur, la primavera següent.

-  Amb les mongeteres tampoc hem tingut sort. Han crescut i han fet mongetes, però no hem pogut combatre els fongs que les esgroguien. No ens les hem pogut menjar.

I per completar aquest balanç, dos dubtes: un “peral enano” i espàrregs. El peral el vam comprar fa 3 anys perquè ens va fer gràcia. Després de tot aquest temps, cada primavera ha fet fulles, però mai una flor i, evidement, cap pera. No fa mala cara, però tampoc evoluciona. Un gran interrogant. L’altre són els espàrregs. En un moment de fervor d’horticultor, vaig trobar unes llavors d’esparreguera i em vaig tirar a la piscina. Durant tot l’estiu han anat fent fulles, però al sobre de llavors diu que és una planta biannual i que no podrem menjar espàrregs fins l’any que ve. Seguirem regant-la, doncs.

Això és el que ha donat de sí el nostre petit hort aquesta privamera/estiu. Ara seguim amb la nostra aventura preparant la tardor/hivern. Seguim en contacte!