19 de nov. 2013

... BALANÇ NEGATIU

L'estiu a l'hort prometia, sí! ... però el resultat no ha estat l'esperat... La primavera va ser perfecta, tot tirava i creixia la mar de bé... la primera collita va ser força bona (albergínia, tomàquets i enciams)... fins que es va torçar.
- collita primaveral -

El motiu? una barreja de factors, alguns errors nostres, i la mala baba de la naturalesa...

Analitzem-ho! Per una banda, la falta de temps per treballar a l'hort. Quan la terrassa o balcó està en una zona natural, amb jardins al voltant, s'hi ha d'estar molt a sobre, sobretot per detectar les plagues i fongs a temps. I malauradament, entre l'estrenada paternitat i unes vacances llargues fora de casa, no ens han permès dedicar-li més temps. Error nostre.


Per l'altra, la natura, que s'entesta en fer el seu curs... les bestioletes proliferen i s'adapten al medi i aquest estiu ens han tornat a guanyar. El pugó (que arriba a través de l'heura dels veïns) ha atacat les tomaqueres. L'aranya vermella, que tant mal ens va fer l'estiu passat, ha tornat per carregar-se la collita d'aquest any. I les poques pluges i la intensa calor no ens han ajudat gaire durant les setmanes que vam ser fora de vacances. Factors no controlables.

En fi, una mala temporada la té qualsevol. Amb aquest post, no vull, en cap cas, desanimar-vos. Ni molt menys! Només explicar-vos que, malgrat és relativament fàcil cuidar un hort i fer-lo productiu, no sempre pot sortir tot bé! Però de tot se n'aprèn, diuen! L'estiu que ve hi tornem!!!

5 de jul. 2013

UN ESTIU QUE PROMET...

Doncs sí, promet i molt. Aquesta primavera ha anat molt millor del que esperàvem. Com ja vaig anunciar hem sigut pares i la feina se'ns ha multiplicat per mil, però la il·lusió també. L'hort ha passat a un segon pla, però no per això l'hem abandonat. Això sí, no ens hem complicat la vida: aquest cop hem omplert la meitat de les jardineres i amb cultius "fàcils".
- enciam on fire -

Ho hem planificat així:

- Dues alberginies, la que havia sobreviscut a l'hivern i una nova companya que li hem posat. Ara mateix florides les dues. La flor, espectacular, un dia d'aquests us ho ensenyo.

- Tomaqueres a dojo: quatre plantes de Raf, dues de Kumato (un experiment) i dues més de tomàquets de penjar. Aquests últims just ara comencen a florir, la resta estan creixent els tomàquets a marxes forçades.

- Una melonera: l'aposta d'aquest estiu. De moment tira i va florint, tindrem sort?

- Plantes aromàtiques varies.

- I enciams per tot arreu.

Així que estarem pendents al seu creixement i a fer amanides tot l'estiu! De moment he aconseguit mantenir les plagues a ratlla amb tractaments preventius ecològics. Toquem fusta!


1 d’abr. 2013

JA HI TORNEM A SER...


Fa uns quants mesos us explicava com havia acabat la collita de l’estiu passat i com havia fet tard per preparar l’hivern. Una mica desmotivada vaig decidir deixar passar una estació i vaig prometre tornar-m’hi a posar a la primavera. Doncs ja estic aquí.

De moment, el temps ja ha fet la seva part de la feina: ha arribat la primavera i la calor. A casa ho sabem per aquesta planta que té la nostra veïna i que s’enfila per la nostra terrassa. Sempre és la primera en florir de tot el veïnat i l’olor que desprèn atrau tota mena d’insectes, sobretot abelles i borinots enormes. Doncs això, quan veig les flors liles començo a treballar en la planificació dels cultius d’aquest estiu i a preparar la terra dels diferents testos.

Ara m’estic centrant sobretot en la terra. Diuen els entesos que el substrat és el secret d’una bona collita. No ho dubto gens, però en el meu cas no em preocupa tant la qualitat d’aquest, sinó la por que alguna de les aranyes vermelles que van atacar tot l’hort la tardor passada estigui amagada a la terra esperant alguna cosa per menjar… En aquest sentit estic provant una tècnica que vaig llegir fa molt temps. Es basa en cobrir els testos amb paper film i posar-los al sol. Amb la calor, la terra s’escalfa i se suposa que tots els bitxets que hi pugui haver moren. No sé si és un sistema gaire fiable, però no hi perdo res per provar-ho i potser m’estalvio canviar tota la terra que hi tinc posada. Una setmana després retiraré el paper film i adobaré la terra. Ja us explicaré com ha anat.




Pel que fa a la planificació aquest any serà una mica especial. Estem a punt de ser pares i preveiem que no tindrem gaire temps per dedicar a l’hort. Així que ens hem decidit per cultius fàcils i resistents. Deixarem les hortalisses més delicades per l’any vinent. Penso, sobretot, en enciams, tomàquets, pastanagues i herbes aromàtiques, però no descar-t’ho cap prova de les meves (em vaig quedar amb les ganes de meló…). De moment, però, ja hi tinc una albergínia que sorprenentment ha sobreviscut a l’hivern i a alguna que altra nevada, i comença a florir de nou. I els espàrrecs que resisteixen cada any. Una bona sorpresa per començar una nova temporada a l’hort!

5 de gen. 2013

FELIÇ 2013!


Família, que tingueu un molt bon any i, sobretot, ple de collites ben bones!


Ara ja feia massa dies que no passava pel blog per explicar les meves aventures. Però no he plegat, ni m'he rendit, malgrat les aranyes destructives que us vaig explicar en el post anterior. Simplement que entre la feina i altres històries vaig fer massa tard per planificar l'hivern. Per tant, tinc les jardineres buides i la terra en repòs agafant energia per tornar-nos-hi a posar a partir del febrer: fent planter i treballant per tenir una primavera espectacular plena de tomàquets, enciams, pastanagues, cebes, albergínies, cogombres...

Mentre, aprofiteu per jugar amb els regals dels Reis. Ens retrobem al febrer per planificar els nous cultius!