FLORS GROGUES

Ara que per fi hem deixat enrere les pluges d'aquest mes de juliol i ha tornat la calor intensa, les plantes han fet un canvi radical, fan més bona cara i comencen a produir sense parar. A la maduixera, que fa mesos que treu maduixes continuament, se li afegeix ara el cogombre i el meló.

Des que vam collir el primer cogombre, al juny, la planta s'havia apagat, segurament a causa de la baixada de temperatures d'aquests dies. De fet ja començàvem a pensar que no tornaria a produir i que el balanç de l'estiu seria escàs. Però ens equivocàvem: de cop ha començat a florir de nou i ara mateix hi ha 5 petits cogobres empentant flors i creixent sense parar. Pels que som de ciutat, i poques vegades hem vist un cogombre recent collit, resulta sorprenent veure que tot ell està recobert d'unes punxetes que molesten quan l'agafes, suposo que per protegir-se dels depredadors. Unes punxetes que cauen si rocen amb alguna cosa i que, per tant, quan els comprem a la fruiteria ja no existeixen. Si tot va bé menjarem cogombre en un parell de setmanes.

El meló sí que ha estat una veritable sorpresa. Ja fa un mes i mig que va fent unes boniques flors grogues (molt semblants a les del cogombre o el carbassó) que s'acabaven assecant i caient sense arribar a fecundar-se i per tant sense fer néixer cap meló. Aquest matí però, passant revista al balcó he descobert el que sembla un mini-meló a punt per començar a "engreixar-se". És de la varietat de meló francès, el rodó i taronja. Encara no n'estic segura que hi sigui per tant esperaré uns dies a cantar victòria... mireu la foto, què en penseu?

A L'AGOST... TRASLLAT!

Aquesta és la millor notícia pel nostre hort aquest mes d'agost. Ens hem canviat de pis i, a més, hem canviat el balcó per una terrassa. Tindrà  força més espai però el més important és que hem canviat l'orientació nord (per tant sol de tarda) per l'orientació sud-est. Això vol dir que les nostres plantes tenen sol directe de 9h del matí a quarts de 5 de la tarda i això ha suposat, en només una setmana, una explosió de flors i colors. El meló, el cogombre, el carbassó, les tomaqueress,... tot està creixent a marxes forçades, segurament tot el que la poca llum de l'altre balcó havia frenat. Ara tocarà conviure amb l'excés de calor i tornar a aprendre a cultivar amb condicions climàtiques del tot diferents. Una nova experiència que sense cap dubte serà més que positiva pels nostres conreus.

HORT 2.0

L'aventura de l'hort ha resultat també una aventura mediàtica. Gràcies a aquest hort i a les ganes de fer-ne un seguiment en format diari que em permetés explicar les coses que m'anaven passant he après a portar un blog. Però ara, amb els temps que corren, un blog no és suficient, cal convertir-se en un hort 2.0

Així doncs ja podeu seguir l'aventura de l'hort a Facebook (escriviu-ho al buscador i premeu m'agrada) i a Twitter @aventurahort. També podeu compartir els posts que més us agradin a les vostres xarxes socials prement els links des del blog (sota de cada text).

I aprofitant que parlem d'horts digitals, fa temps que volia parlar dels meus referents a la xarxa. És cert que vaig començar instruint-me a partir dels llibres, sobretot del de l'Hort Urbà i la col·lecció del del Mariano Bueno, però els llibres no et responen quan tens un dubte. En això les xarxes socials, les pàgines web i els blogs són de gran ajuda.

Hi ha dues webs essencials per portar a bon port un hort urbà: la primera d'elles és http://www.horturba.com . És la versió web del llibre que he citat anteriorment i, si bé és cert, que no l'actualitzen a nivell d'informació, sí que és molt pràctica pels que comencen i aporta nocions bàsiques del conreu en general. Com a aspectes positius destacaré l'agenda de cursos dedicats als horts i la botiga virtual, molt completa i fàcil d'usar. Tenen versió Facebook.

Però com he comentat és una web molt encarada als principiants i, quan ja has trasplantat les llavors i tens algun problema se't queda petita. Aquí és on entra en joc http://www.macetohuerto.com/ (també existeix el blog i el twitter). És un fòrum on pots plantejar tots els dubtes que tinguis, penjar-hi fotografies i comunicar-te amb altres horticultors. La web la porten experts que t'ajuden amb els seus coneixements.

De blogs com aquest que expliquen aventures i desventures de petits pagesos urbans com jo n'hi ha moltíssims. N'hi ha prou de posar hort al buscador i ja ho veureu. En tot cas, jo en destacaré un que em sembla particularment interessant. És més aviat professional i conté moltíssima informació necessària de tots els temes relacionats amb els horts: http://picaronabloc.blogspot.com/

I per acabar, la meva última inclusió a la modernitat, el Twitter. A banda d' @aventurahort podeu seguir hashtags interessants com #huertourbano #macetohuerto #horturba #ecologico o #verde

EL PRIMER COGOMBRE

Aquí el tenim, el primer cogombre del nostre hort després de dos anys d'intents!

Tal i com ja vaig explicar un parell de post enrera, la planta del cogombre no s'adapta bé al nostre hort i tampoc ho fa la de carbassó. El planter ens creix bé quan està protegit, però les poques hores de sol directe i les temperatures no gaire altes de la nit terrassenca, fan que mori quan el trasplantem al balcó.

Així que aquest any, després de tornar a fracassar amb les llavors, hem comprat un planter una mica més crescudet. Aquest, una mica més gran que quan ho fem nosaltres ha aguantat i, per fi, ens ha donat el nostre primer cogombre que, he d'admetre, estava boníssim!!

SOS, QUÈ ÉS AIXÒ?

Ja hi som, arriba la calor i comencen a aparèixer plagues que intenten atacar les nostres hortalisses. Amb els dos anys d'horticultora, ja he assumit que és inevitable tenir algun problema que altre, però l'experiència és un grau. Per exemple, l'any passat vam tenir pugó i vam haver de córrer per eliminar-lo (amb extracte de Nim). Aquest any, l'hem aplicat de manera preventiva i res de pugó en tota la primavera!

El fungicida natural també l'hem anat apliacant de tant en tant i semblava que havia anat bé, però... SOS mireu que ha aparegut en algunes fulles! No tinc ni idea de què pot ser!

A la primera foto podeu veure que són com uns caminets sobre les fulles. Han atacat sebretot els enciams i les fulles de l'alfàbrega. En la segona imatge (molt més d'aprop), es veuen com unes taques amb una miqueta de relleu...

Com sempre i davant el dubte he recorregut als llibres i a internet i he trobat tres possibles teories:

1. Els àcars. Són una mena d'insectes molt petits que es mengen les fulles sense que poguem veure'ls. Els insecticides que utilitzem normalment no se'ls carreguen.

2. La mosca blanca: són unes mosquetes molt petites que freqüenten els horts. He quasi descartat aquesta idea, ja que l'extracte de Nim en teoria les fa fugir i, a més, l'olor de l'alfàbrega també les espanta!

3. Oïdi: l'oïdi és un fong que apareix sobre les fulles quan la calor es combina amb excés d'humitat. És precisament per evitar-lo que recomanen no mullar les fulles al regar les plantes. M'estranyaria que fos això perquè he aplicat funguicides, però per l'aspecte podria ser-ho!

En fi, quants dubtes,... hauré de demanar ajuda des d'aquí i si no funciona, acudir a una botiga especialitzada en horts i portar-li una fulleta a veure què em diuen! SOS.

ESPÈCIES MEDITARRÀNIES

Cada any creix una mica més el reconeixement a la cuina meditarrània i a les seves propietats com a dieta sana i equilibrada. Però què serien els nostres plats sense aquelles espècies que els hi donen gust? Si bé el tema dels horts urbans encara no està gaire extès, són moltes les persones que tenen alguna herba aromàtica al balcó o finestres. Les meves preferides: l'alfàbrega i el julivert.

El julivert és segurament la més utilitzada en les nostres cuines tot i que molts la consumim assecada i envasada. Cultivar-la al balcó és senzill i una bona opció si volem intensificar-ne el gust i tenir l'oportunitat de consumir-la fresca i aprofitar totes les seves propietats. Al mercat, en podem trobar de dos tipus diferents: la de fulla arrissada, més maca però menys gustosa, i la de fulla gran. Aquest any he optat per la segona opció.

Es cultiva bé en zones de clima temperat i és de creixement ràpid. És una planta biannual, i això vol dir que el segon any de tenir-la plantada florirà. Quan això passi, les fulles es tornaran amargues i ja no seran bones per menjar. Una manera d'evitar que això passi és tallar la tija de la flor (s'identifica fàcilament) abans que floreixi. D'aquesta manera la planta renunciarà a florir i seguirà fent fulles.

Es poden consumir les fulles del julivert fresques o congelades. També poden assecar-se, però perden part dels seus nutrients i tenen menys gust. El seu consum és molt bo per la salut i va bé per controlar l'anèmia, eliminar toxines i per millorar el trànsit intestinal, entre moltes altres propietats.

L'alfàbrega és amb diferència la meva preferida. No només pel seu gust i l'olor que fa, sinó perquè a més, és molt útil per protegir de plagues l'hort. És una de les herbes aromàtiques més apreciades a la cuina mediterrània.

Si gaudeixes de les qualitats necessàries per cultivar-la, és fàcil fer-la créixer en un balcó. És una planta que necessita calor, reg constant, un bon adob i llum directa. Si li falta qualsevol d'aquestes quatre necessitats, és possible que no sobrevisqui; si les té, no hi haurà cap problema. Igual que el julivert, va bé tallar la flor abans que neixi per aconseguir que ens fagi una segona collita.

A banda de la seva qualitat culinària, els pagesos adoren l'alfàbrega per l'efecte repel·lent que produeixen sobre les plagues d'insectes que ens destrossen l'hort.¨És bona contra el pugó i la mosca blanca. Pèro tot i així, atrau els insectes pol·linitzadors, com les abelles, de manera que ens ajuda a aconseguir fruits. Plantar-le entremig de les tomaqueres és garantia de bona collita.

D'alfàbregues n'hi ha dos tipus, la de fulla petita i la de fulla gran. La primera és ideal per repel·lir insectes, ja que fa molta més olor, ara bé, no és gaire apreciada per cuinar. La segona, la de la fotografia, és l'ideal per cuinar. La millor manera de menjar l'alfàbrega és fresca, en salses o amanides. Seca perd cairebé tot el gust, però acepta força bé que la congelem.

LA CARA I LA CREU DE LA PRIMAVERA

Una de les tomaqueres

Ara que arriba l’estiu, quan tots els conreus estan en marxa i amb el planter transplantat, és moment de fer un primer balanç de la primavera. I com diu el títol d’aquest post, el resultat ha estat desigual segons el conreu:

Començaré per les bones notícies, en aquest cas parlant de les tomaqueres. De les sis llavors que vam plantar, n'han sobreviscut cinc: tres de tomàquet madur i dues de tomàquet de Montserrat, i totes elles tiren endavant i creixen a bon ritme. Si tot va bé el mes que ve menjarem els primers tomàquets.

L’altre èxit, i la meva principal sorpresa, ha estat el meló. La temporada passada ja vam provar de plantar-ne i no vam arribar ni al transplantament. Només van créixer dues fulletes insignificants que van morir ben aviat. Aquest any, tossuda, he tornat a provar-ho. Sense tenir melons encara, el resultat és bo i sembla que tirarà endavant. N’hi ha dues plantes i tenen bon color.

El meló

Però com he dit al principi, el balanç no és del  tot positiu. Amb el cogombre i el carbassó no hi ha hagut manera. Fent el planter a casa, les llavors van germinar correctament i van sortir les plantetes. Tot anava bé fins que les hem transplantat a fora. No sabem per què, però han anat perdent les fulles, algunes plantes s’han assecat i les poques que queden tenen brots que no tiren endavant. La meva sospita és basa en la llum i la temperatura. El cogombre i el carbassó són plantes tropicals i, per tant, necessiten un clima extremadament càlid. A Terrassa durant el dia fa calor, però a la nit cau bastant la temperatura. Suposo que això és el que ha fet inviable aquest conreu. De totes maneres no em rendeixo: he decidit, ara que ja no fa gens de fred, comprar planter ja fet i seguir-ho intentant.

Per cert experts, s'accepten consells...

ALOE VERA

L’aloe vera és l’última incorporació al nostre balcó. Fa uns dies els nostres cosins ens en van regalar dues plantes. La veritat és que no la coneixíem gaire i mai ens havíem plantejat de cultivar-la, però les tenim aquí i veurem què en treiem.

D’entrada es tracta de fer-les sobreviure. Ens les van donar amb les arrels a l’aire i de seguida les vam transplantar. Un parell de setmanes després tinc la sensació que només una de les dues ha aconseguit arrelar al nou test. Tot i així, sé que són plantes molt resistents i no descarto que poguem salvar-les totes. Davant el nou repte m' he posat a investigar una mica sobre aquesta planta “miraculosa”.

L’aloe vera és una planta originària des les Illes Canàries i de Madeira, per tant acostumada a climes molt càlids i secs. Necessita un estar en un lloc amb molta llum (tot i que les fulles enmarroneixen si tenen excés de sol). Pel que entenc és una mena de cactus i no necessita gaire aigua. Tots els llibres coincideixen en que els seus punts dèvils són l’excés d’aigua i el fred. De moment és ple estiu a Terrassa, és a dir que per això no he de patir.

L’aloe vera és famosa per les seves propietats tant curatives com cosmètiques. El gel que hi ha dins les seves fulles s’utilitza per curar cremades, és cicatritzant, calma picades i diuen que fins i tot ajuda a paliar dolors musculars. I per damunt de tot s’utilitza com a crema hidratant per la pell. Per utilitzar-lo cal que la planta estigui cinc dies sense ser regada i tallar la fulla a la nit o a primera hora del matí. No cal patir per tallar la fulla, ja que la pròpia planta es curarà el tall i seguirà creixent.

MADUIXES 2011

Per segon any consecutiu les maduixes s'han convertit en el primer fruit de la temporada d'estiu. Això no és estrany si tenim en compte que les maduixeres són una planta que es manté en vida tot l'any, de manera que no cal plantar-la cada primavera i, per tant, esperar que creixi el suficient com per fer fruit. De fet és una planta molt productiva i eficaç i, sobre tot, molt robusta. Nosaltres vam començar amb un parell d'esquetxos que em van regalar. El primer any, com que només en teníem dos, vam recollir quatre maduixes. Aquest any, en una primera tirada, ja n'hem menjat unes 25 en 11 plantes. I això promet...

El millor de les maduixeres, a nivell de conreu, és el cicle de la planta i la seva durabilitat. Quan s'acaba l'estiu de seguida canvia les maduixes per unes tiges llargues que arrelen sempre que troben terra fèrtil i d'allà en surten noves maduixeres. D'aquesta manera en només una temporada vam multiplicar per 12 el número de plantes que teníem al balcó.

El cilce continua amb l'arribada del fred. És llavors quan perden les fulles i sembla que moren, però no hem de desesperar perquè amb els primers rajos primaverals comencen a florir i de seguida tenim maduixes vermelles i dolces per postres.

LA PRIMAVERA, TEMPS DE BOLETS





La calor del mes de maig i les últimes pluges han fet d'aquests dies temps de bolets!! Si, sí, ja sé que els bolets són de tardor però també n'hi han de primavera i són boníssims! Estic parlant dels cama-secs (correjoles o carreretes). Un bolet saborós que creix en prats assoleiats durant aquests dies. Són dels que pugen la moral als qui ens costa trobar rovellons, ja que són fàcils de trobar i creixen en grup així que si en trobes un en trobes milers!

Doncs això, que aquest cap de setmana n'hi havia molts, sobretot als prats de la Cerdanya. Nosaltres n'hem collit un bon grapat i ja s'estan assecant! En una setmaneta tindrem bolets a punt de guisar per tot l'any!

I seguint en la dinàmica de fes-t'ho tu mateix, aquest cap de setmana llarg també hem collit orenga. Un esqueix hem intentat plantar-lo al balcó de casa i provar sort. La gran majoria està també assecant-se i quasi a punt per fer pizza.