FA MOLT FRED

La famosa Siberiana 2012 o altrament dit una onada de fred terrible ha arribat a Catalunya i el meu hort no n'ha quedat al marge. 

He d'admetre que, en realitat, no hi ha gaire a explicar, només que, després de la nevada intensa de dijous passat, i d'una baixada desmesurada de les temperatures al llarg de la setmana, tot segueix al seu lloc. Les plantes no han crescut ni un mil·límetre, però tampoc sembla que s'hagin mort. No tinc clar com poden afectar als espinacs o les bledes les temperatures 5 graus sota zero ni si sent cultius d'hivern haurien d'estar preparades per aguantar, però els hi donaré dues setmanes per valorar danys reals.

En tot cas, avui es diumenge i ha tornat a nevar a Terrassa, al voltant de les 12 del migdia i a 1 grau positiu. Ha nevat poc però aquí en teniu la prova.

Apa, a tapar-vos que es preveu que això duri, al menys, una setmana més!

EL TIÓ EM VA CAGAR UNA OLIVERA!

Aquest any em dec haver portat molt bé i el Jaume i la Dolors han alimentat molt el Tió, perquè aquest Nadal ha cagat una olivera, si si, mireu-la! És de la varietat d'olives "manzanilla", de les verdes de tota la vida i si tot va bé la propera tardor hauríem de menjar olives!

Degut al tamany que té, he renunciat a deixar-la en un test a la terrassa de casa (més que res perquè quan creixi no la podré treure), així que aprofitaré el jardí i la bona voluntat dels meus avis per plantar-la a casa seva, a Valldoreix (Collserola). No és el terreny ideal perquè hi ha força humitat, però la que explotem ara està també a Collserola i fa olives ben bones.

De moment, en sé ben poc del cultiu de l'olivera, però sabent que segurament viurà més que jo tinc temps de sobres per anar-ho descobrint mica en mica. Començaré per trasplantar-la al lloc més assolellat del jardí i la regaré poc! Desitgeu-me sort!

FEINEJANT AL GENER

Al mes de gener l'hort resulta força avorrit. La majoria de la feina dels cultius d'hivern ja està feta i per preparar la primavera encara fa massa fred. Així que n'hi ha prou en regar una vegada a la setmana i esperar que creixin les poques coses que hi ha plantades. Ara que finalment ha arribat el fred de debó, el creixement de les verdures és molt lent. Però en dies com avui estic contenta de la collita: una escarola i tres pastanagues. Una bona amanida per sopar...

També he aprofitat que feia sol i una temperatura agradable per passar el matí arreglant l'hort a la terassa. He transplantat un parell d'espinacs que encara tenia al planter i he fet un repàs al calçat dels calçots per tenir-los a punt per menjar d'aquí a un mes (més o menys).

Ara esperarem a acabar de recollir el que queda dels cultius hivernals i mentre tocarà repassar llibres i decidir què plantem a la primavera, calcular quan començar a fer el planter i on posar cada cosa tenint en compte les successions de conreus més profitoses. I així ja haurem tornat a donar la volta al calendari! Un any més on he après coses noves i on espero seguint-ne aprenent.

EL MELÓ II

En el post MELÓ us explicava les ganes que tenia de poder menjar un meló cultivat a casa. I la poca confiança que li tenia. Doncs bé, finalment ens l'hem menjat i mireu quina pinta!

La imatge és de finals d'octubre. Les flors del meló han anat sortint tot l'estiu, però no se'n va fecundar cap fins a finals d'agost. El fred que acostuma a fer a Terrassa a la tardor complicava la possibilitat que madurés a temps de menjar-nos-el. Però aquest any ha estat diferent i l'hem pogut mantenir a la planta fins que ha estat a punt! I aquí el teniu. Dolç i gustós!

Nota per l'any que ve: plantar-lo una mica abans i pol·linitzar manualment des del primer dia per intentar que "neixin" els melonets abans!

UNA ESTRANYA TEMPORADA DE BOLETS

Aquesta ha estat la temporada més estranya que recordo pel que fa a bolets. No en sé gaire ni tinc molta experiència com a boletaire, però la suficient per saber que aquest no ha estat un bon any. La primera collita la vam fer al juny i va ser de Cama-secs (Correjoles o Carreretes). És l'única sortida que vam trobar el que tocava: cama-secs als prats assolellats de la Cerdanya.

Les intenses pluges de finals de juliol i la bona temperatura del mes d'agost (suau i sense extrema calor) van permetre que a les parts altes del Pirineu apareguessin gran quantitat de Rovellons. Aquesta ha estat la nostra millor collita d'aquest 2011. Va ser a mitjans d'agost al Ripollès, per damunt dels 1800m.

A partir d'aquest moment tot va anar de cap a caiguda. Ja no ha plogut més i s'ha estroncat la temporada de bolets abans de començar, com a mínim al Pirineu. Aquesta cistella amb Rossinyols la vam collir entre quatre persones a mitjans de setembre. A les 6 de la tarda, després de voltar tot un dia per diferents boscos de la Cerdanya i no trobar absolutament res. Estaven bons, per això...

La tardor no ha donat gaire més de si. Els boscos estan secs i al Pirineu ja fa massa fred. Ara bé, entrat el desembre encara hi ha temps per l'esperança, les temperatures càlides per l'època en què estem fan que als boscos litorals s'allargui la temporada i sinó us ho creieu mireu quins Ous de Reig han trobat a Collserola. Aquest Nadal tots a buscar bolets!

L'HORT AL DESEMBRE

Ho sé, fa molt temps que no actualitzo el bloc. Més o menys el mateix que no em dedico de ple a l'hort. Però per fi m'hi he posat i torno a ser aquí! La situació ara per ara és aquesta:

- Fa fred i hi ha molta humitat a Terrassa.

- Els calçots tiren molt bé, ja estan a punt per ser calçats i, si res no falla, a finals de gener ja els podrem recollir i menjar, ja en tinc ganes.

- Les escaroles estan fantàstiques i els enciams de roure també han crescut força. L'any passat ja van anar bé i sabia que era una bona aposta i no m'han fallat. He decidit anar arrencant fulles soltes enlloc de tallar tota l'escarola sencera i així anar-ne menjant tot l'hivern. Les pastanagues també van a bon ritme i fa dies que en mengem.

planter d'espinacs i bledes

- Aquesta setmana, a més, he transplantat el plater que havia preparat fa un mes de bledes i espinacs. Els vaig sembrar en safates de planter i els he tingut a l'exterior (amb mínimes de 5 graus) però dins una caixa de plàstic transparent. De manera que els arribava la calor i la llum del sol, però els aïllava una mica del fred. L'invent ha sortit bé i m'he estalviat omplir el menjador de safates i plantetes. Ara ja està tot en testos i a veure què mengem d'aquí un parell de mesos.

A aquestes alçades ja no sóc a temps de fer gaire cosa més. Per tant esperaré que tot el que tinc plantat arribi a bon port i aconseguim menjar verdures tot l'hivern. Ara toca regar, impacientar-me perquè tot creix molt a poc a poc i dedicar els dos propers mesos a preparar i planificar la propera primavera (la primera en un pis amb sol). Si alguna cosa he après amb aquest anys que porto a l'hort és que tot s'ha de pensar amb molta antelació, si no fas tard...

DE CAP A L'HIVERN

Ara sí, les temperatures ja han baixat, ja plou, és a dir: entrem de ple a la tardor. Som al novembre i la planificació la tinc a mitges! Vaig tard. Tot i que vaig començar bé, plantant llavors d'espinacs, canonges, escaroles, pastanagues, bledes, ... a mitjans de setembre, l'èxit d'aquest planter fet a casa ha estat gairebé nul i pràcticament no ha sortit res.

Sempre dic que tenir un hort no porta gaire feina i que sempre es pot trobar un momentet per dedicar-li. Però he d'admetre que els canvis d'estació, sobretot la primavera i la tardor, sí que requereixen una mica més de temps. Normalment m'hi estic una setmaneta, entre treure les plantes d'estiu que ja no viuen, adobar la terra, plantar llavors i planificar què posaré a cada test. Aquest any m'hi vaig posar al setembre, però ara, fa dies que no tinc temps material de dedicar-me a tornar a plantar tot el que no ha sortit. Això vol dir que, o trobo una estoneta i m'hi poso, o tindré un hivern poc productiu. Però no es pot tenir tot i, com que no he de viure de ser pagesa, tampoc és tant greu, no? Prometo intentar-ho, i sinó, deixaré descansar la terra fins la primavera.

Això sí he tornat a plantar calçots! L'any passat van funcionar molt bé i he decidit repetir! La veritat és que el conreu és extremadament fàcil, no porta gens de feina i és molt productiu. Els calçots surten primets, però molt bons i val la pena! Així que he comprat una caixa de cebes de calçot i n'he plantat 8, una bona collita si es té en compte que de cada ceba en sortiran entre 7 i 10 calçots. Ja vaig explicar-ho la temporada passada, però pels despistats us explico que plantar-los és tant fàcil com tallar la part de dalt de la ceba i enterrar-la uns 10 centímetres sota terra. Us penjo la foto, perquè només fa un parell de setmanes que estan plantats i mireu quin aspecte tenen!

COGOMBRE, THE END

Ahir vam collir l'últim cogombre d'aquest estiu. No perquè ja no em volguem més, sinó perquè el cogombre és una planta tropical i, com a tal, necessita molta calor per créixer. Això en una ciutat interior com és Terrassa i a principis de novembre és impossibe. Així que hem gaudit de l'última collita i hem eliminat la planta, que ja agonitzava una mica. A més, en un balcó aprofitar l'espai és essencial i aquell test em feia molta falta per plantar calçots i espinacs.

Com a balanç, he d'admetre que aquest ha estat el primer any que hem aconseguit menjar cogombres, ja que fins ara mai havíem passat del planter de 10 centímetres d'alt. Després sempre se'ns moria. Aquesta temporada hem fet "trampa" i hem comprat el planter una mica més crescudet, però ens ha sortit bé. La planta ha aguantat tot l'estiu i ens hem atipat de cogombres. I això que durant el mes de juliol, amb les pluges que no van parar, ens va sortir una mica d'oïdi que ens va fer patir, però no hi havia motiu. Un cop eliminat amb antifongs ecològic no hi ha hagut cap més problema.

La varietat és la de cogombre francès, que és el de la de pell verda amb uns 20 centímetres de llargada. Si el trobo, serà segur la meva aposta pel proper estiu.

MARXEM DE VACANCES, COM REGUEM?

Durant les vacances de l'any passat vam marxar fora poc més d'una setmana, per tant, el reg de l'hort no va ser un problema. Més aviat vam confiar en la família perquè ens vingués a regar cada tres o quarte dies. Aquest any però, hem decidit buscar alguna solució que donés descans als parents. Vam mirar més d'una opció i vam descartar el reg automàtic, ja que l'hort és molt petit per fer-hi tanta inversió. Al final ens vam decantar per provar aquestes puntes que veieu a la foto.

Tenen forma de con i són de ceràmica. A l'extrem més ample tenen una rosca que encaixa amb les ampolles de plàstic de begudes, i aquesta és justament la seva font d'aigua. Es tracta d'omplir l'ampolla d'aigua (diu les instruccions que amb una ampolla de 2 lites en tens per 10 dies) i posar-li el con com a tap. Aquesta punta es posa cap per avall clavada a la terra del test. El seu funcionament és senzill: els poros de la ceràmica van deixant passar l'aigua mica en mica i mantenen la humitat de la terra.

L'ideal és posar entre dos i tres ampolles per cada test d'un metre. Tot i que depèn de l'aigua que necessiti la planta. Jo ho vaig comprar en un gran centre comercial de jardineria i un paquet de quatre puntes de ceràmica em va costar al voltant dels 10 euros, per tant i tenint en compte que ho pots guardar d'un any per l'altre, és un sistema força assequible.

Només ho he provat durant una setmana, però la veritat és que quan vam tornar la terra estava humida i les plantes perfectament hidratades. No sé si és veritat que aguantaria més de dues setmanes, però a mi m'ha anat prou bé.

PAPALLONES

Per sort no totes les bestioles que ronden el meu hort són lletges i mengen fulles. De tant en tant vola alguna abella amb bones intencions (pol·linitzar una flor) o alguna papallona com aquesta, amb aquests colors tant espectaculars i un tamany sorprenent (com el palmell d'una ma). La foto està una mica moguda, perquè no s'estava quieta, però ja us en podeu fer una idea...