 |
| - alfàbrega florida - |
Aquesta foto és de l'octubre passat, quan l'alfàbrega que teníem al balcó va decidir que ja ens n'havíem aprofitat prou i que floria. Quan l'alfàbrega o el julivert floreixen, les fulles es fan amargues i jo no són tant bones per menjar. Arribats a aquest punt tenim tres opcions:
1. Tallar el brot de les flors quan abans millor i així tornarà a dedicar les forces a fer més fulles.
2. Retirar la planta i aprofitar el test i la terra per un altre cultiu.
3. Deixar-la florir i dedicar-la a "la cria".
Això és el que vaig fer la tardor passada: vaig deixar que florís, un parell de setmanes després vaig collir les flors i les vaig posar a assecar, entre diaris i a les fosques. I un cop sec, vaig haver d'obrir les flors una a una i se'n treuen les llavors. Normalment són molt petites i n'hi ha quatre per flor. És una feinada treure-les totes, però quan la primavera següent les plantes i veus que surten més alfàbregues te n'adones que ha valgut la pena...
A més, és una bona manera de descobrir el procés del cultiu des del principi dels principis i tancar el cicle. I de passada, et permet assegurar que seran llavors ecològiques i que no han passat per cap procés químic. Jo ho he fet per primera vegada amb l'alfàbrega, però es pot fer amb tots els cultius de casa. Les plantes aromàtiques a partir de les flors i els cultius de fruit, agafant la llavor de dintre. Podeu provar-ho amb el tomàquet, m'han dit que és força fàcil!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada