5 de gen. 2013

FELIÇ 2013!


Família, que tingueu un molt bon any i, sobretot, ple de collites ben bones!


Ara ja feia massa dies que no passava pel blog per explicar les meves aventures. Però no he plegat, ni m'he rendit, malgrat les aranyes destructives que us vaig explicar en el post anterior. Simplement que entre la feina i altres històries vaig fer massa tard per planificar l'hivern. Per tant, tinc les jardineres buides i la terra en repòs agafant energia per tornar-nos-hi a posar a partir del febrer: fent planter i treballant per tenir una primavera espectacular plena de tomàquets, enciams, pastanagues, cebes, albergínies, cogombres...

Mentre, aprofiteu per jugar amb els regals dels Reis. Ens retrobem al febrer per planificar els nous cultius!


7 de nov. 2012

L’ATAC DE L’ARANYA VERMELLA


Després d’uns mesos d’inactivitat al blog torno a ser aquí. No és que us hagi abandonat, només que no tenia gaire cosa a explicar i molta feina per fer a l’hort. Sí, sí, durant l’estiu, quan tot sembla fàcil i només cal anar collint totes les hortalisses que van madurant, jo he hagut de batallar amb un àcar minúscul però molt guerriller: l’aranya vermella.

- efectes de l'aranya roja -
Una aranyeta molt petita (mig mil·límetre els adults) que costa de veure a simple vista i que arrasa amb totes les fulles que se li posen davant. I si mireu la fotografia, veureu que les deixa deshidratades i cobertes d’una teranyina. Per darrera la fulla, milers d’aranyetes que van matant la planta a poc a poc xuclant-ne tots els nutrients. D'entrada s'aprecien només uns puntets grocs a les fulles, quant més es reprodueixen comencen les teranyines i s'asseca la fulla.

L’aranya vermella (es diu així però pot ser des de groga a marró) és un àcar que apareix en moments de molta sequera i calor acusada. Diuen els experts que és una plaga poc freqüent ens horts urbans, però molt difícil d’eradicar quan apareix. Per prevenir, n’hi hauria d’haver prou de mullar les fulles de tant en tant per mantenir la humitat i evitar l’excés de nitrogen al substrat. I una molt bona opció és observar permanentment les fulles i treure'n les afectades immediatament. 

Però què passa si l'aranyeta de marres apareix durant l’agost, quan estàs de vacances? Fàcil, que no pots controlar l’evolució de la plaga i quan tornes trobes tot l’hort sec, sense fulles i sense res a collir. En definitiva: mort.

A mi no m'ha servit res ecològic per eliminar-la, i em consta que no sóc la primera ni la única que ha perdut contra aquesta aranyeta... snif... m'ha guanyat.

Doncs això és el que m’ha passat aquest estiu, i és una llàstima perquè a la primavera feia preveure que aquest any seria profitós, les albergínies i les tomaqueres estaven precioses i productives. La resta tenia bona pinta. Així doncs, una aranyeta m’ha propiciat un mal final per un estiu prometedor. Què hi farem, la natura és així. L'estiu que ve més!


29 de jul. 2012

NO TOT SÓN MALES NOTÍCIES

L'altre dia una amiga em va fer notar que, segons aquest blog, tenir un hort és molt difícil i tot són problemes. I me n'he adonat que té raó,que últimament explico la part negativa de l'hort: els fongs, els insectes i altres plagues que ataquen les hortalisses... però el que no és cert és que aquests "problemets" siguin el pa de cada dia. AL CONTRARI! Potser el què passa és que, després de quatre anys cultivant un hort, que surti un tomàquet ja no és una novetat, en canvi una eruga potser sí.

- tomàquets madurant -
Així que he decidit fer un post en positiu i us explicaré que, per primera vegada des que m'hi he posat, comptaré la producció de tomàquets per quilos i no per peces. Aquest any, vaig decidir comprar planter ecològic de tomaqueres enlloc de fer-lo jo de llavors i, no si aquesta n'és la clau però he collit més tomàquets que mai i, pel que es veu, menjarem tomàquets durant uns mesos més.

- explosió estival de maduixes -
Una altra bona notícia és la segona explosió de maduixes. Després d'una bona collita a la primavera les maduixeres han estat un parell de mesos descansant, sense cap flor no cap maduixa. I, fa cosa d'una setmana, ha sortit totes de cop! Encara estan un punt verdes per menjar-nos-les, però no trigarem a provar-les.

L'albergínia va "viento en popa" florint i produint com el primer dia. L'esparreguera ja descansa, després d'haver-nos ofert una collita minsa (un espàrrec cada quinze dies), ara és limita a fer madurar les llavors i preparar-se per l'any que ve.

La resta de la terrassa està, ara mateix, plena d'herbes aromàtiques. Tres alfàbregues, un parell de juliverts i una planta de menta. Totes tres varietats estan pletòriques a ple estiu. Ideals per anar collint fulles per fer el dinar i deixant l'hort perfumat diàriament.

I els carbassons... bé, ja en parlarem en un moment no tant positiu... ;p




21 de jul. 2012

L'OLOR DE LA TOMAQUERA


Us heu apropat mai a la tija de la tomaquera? L'heu vist de prop? 
Si us la mireu des de primera fila veureu que les tiges són verdes, com de vellut.

- primer pla d'una tomaquera -

Però el millor de tot és que tenen uns pèls molt finets. Costa de veure'ls si no t'hi fixes, però els notes ràpid si hi passes la ma. Tenen un punt enganxós. 


Doncs aquests filaments tenen unes glàndules que deixen anar una olor molt característica. Dolça i agradable. No en sé tant com per saber el per què, però dedueixo que deu servir per atraure els insectes a pol·linitzar les flors o fins hi tot per evitar segons quines plagues. No ho sé, la veritat, però val la pena acostar-s'hi i descobrir aquest aroma. Tomàquets amb olor de tomàquet. 







1 de jul. 2012

ALBERGÍNIA PRIMER INTENT

- la primera albergínia -
Ja dic jo que no es pot anar a un centre de jardineria a buscar terra i tornar amb les mans buides! A mi..., és que passo per la secció d'hortalisses i no em puc resistir. Ahir me la vaig jugar amb el primer intent d'albergínia. No ho he provat mai i no tinc ni idea de com cuidar-les, però per això estan els llibres i internet! I... una aventura és una aventura!

Així doncs, he comprat dues plantes d'albergínia de la varietat Mini Ronda. És l'albergínia lila de tota la vida però de mida petita (uns 8-10cm el fruit com a màxim), un bon invent per cultivar en un test al balcó.

L'albergínia, llegeixo, que és una de les solanàcies que necessita més calor i més sol, però també de les més resistents a les plagues. Jo tinc unes 8 hores de sol al balcó, o sigui que vaig tranquil·la. També diuen que necessita molt espai, perquè les arrels són molt expansives. Els test on les he posat no és gegant, però crec que hi caben de sobres (espero) i és per aquest motiu que no hi he plantat res més.

A partir d'aquí regar-la, protegir-la de les plagues i a esperar els fruit! Ja us explicaré com va!


30 de juny 2012

LA PRIMERA AMANIDA AMB TOMÀQUETS RAFT DE L'HORT

- collita de tomàquets raft -

S'ha acabat l'espera... ha arribat l'hora de començar a collir tomàquets raft! Han passat gairebé tres mesos dels que els vaig trasplantar però esperar ha valgut la pena. Són dolços i saborosos i la collita està sent realment abundant. Una molt bona recompensa perto tornar-hi a confiar després del fracàs de l'any passat quan no  en va créixer ni un.










24 de juny 2012

PROBLEMES AMB EL CARBASSÓ

- flor de carbassó -
Aquesta temporada sembla que no tenim gaire sort... Dos mesos més tard d'haver-les plantat, les carbassoneres encara no tiren i no hem pogut menjar ni un sol carbassó! I això que no paren de fer flors grogues precioses i enormes i que jo vaig tot el dia amb el pinzell intentant pol·linitzar-les...

Deixeu-me que us expliqui: la carbassonera fa flors masculines i flors femenines. Es diferencien perquè les femenines tenen els ovaris just sota la flor amb una cavitat amb aspecte de carbassó petit. Doncs bé, quan la flor és fecundada aquest carbassó creix donant lloc al que més tard ens hem de menjar. La flor acaba caient sola i la resta... a la cuina!

Doncs bé, a casa quan aquest carbassó comença a créixer arriba un moment que deixa de fer-ho, es torna groc, s'arruga una mica i es fa malbé. No sé què el passa... 



- carbassó malmès -



Vaig sospitar que potser tenien massa hores de sol (unes 8h diàries) però m'han assegurat que aquest no pot ser el problema, que ja els hi va bé. Em suggereixen que potser aquests carbassons que moren, en realitat no han estat pol·linitzats i per tant no poden convertir-se en carbassons. Per això cauen... Podria ser, tot i que jo juraria que han crescut molt més que els que no havien estat fecundats (tot i que no descarto aquesta opció).

La veritat és que per molt que llegeixi sobre el carbassó no tinc cap altra informació i potser no sabré mai què passa. A veure si tinc sort i les següents flors surten bé i aviat fem una bona crema!


9 de juny 2012

PRIMER CONTACTE AMB ELS TOMÀQUETS CHERRY

- cherrys madurant -
No estava en el plantejament d'aquest any, perquè sempre he pensat que era un cultiu "menor" i que preferia uns tomàquets grans i més gustosos. Però la vista i la il·lusió em va trair en un passeig per un centre de jardineria. Vaig veure aquells tomaquets verds i petits amb ganes de créixer i el certificat d'ecològic i els vaig comprar. 

D'això en fa una mica més d'un mes i ja he fet la primera collita, bastant abundant, per cert. I és que he descobert que és un cultiu molt fàcil i gratificant. D'aquells que difícilment et donen un disgust. Sempre funciona i són bons, dels que exploten quan els mossegues.

Llegeixo que si vols fer el cultiu des de la llavor els has de plantar a principis d'abril en planter protegit i trasplantar-los quan ja no hi hagi risc de glaçades. Deixar-los en un lloc ben solejat i dos mesos després els pots començar a collir. Cal dir que un cop fora de la planta no aguanten gaire així que el millor agafar-los just abans de menjar!

- la primera collita -
Pel cultiu és important tenir un substrat ben adobat amb bons nivells de fòsfor, força hores de sol directe i anar podant la planta perquè quedi ben airejada. Un tutor perquè és pugui enfilar és ideal tot i que no imprescindible, n'he vist que pengen fora del test. La mosca blanca i les erugues són els possibles depredadors, tot i que jo no n'he tingut i tinc la sensació que és una planta més robusta que la resta de tomaqueres tamany "natural", però aquesta valoració la deixo pels experts!




L'HORT A LA TV

Els Horts Urbans estem de moda, cada vegada hi ha més gent que planta cosetes pels balcons de les ciutats i si us hi fixeu, cada vegada se'n parla més als diferents canals de televisió. I... això m'agrada!

Fa uns dies, un periodista i un càmera de 8tv va venir a gravar el meu hort pel programa Equip de Reporters i, juntament amb altres horts de Barcelona, i l'experiència dels d'horturba.com van fer-ne un reportatge.

Si el voleu veure clikeu aquest link!

http://www.8tv.cat/8aldia/equip-reporters/horts-urbans-del-balco-al-plat/



2 de juny 2012

CARBASSÓ ON FIRE

Amb un mes i mig n'hi ha hagut prou per veure les primeres flors de carbassó i això vol dir que aviat començaran a sortir.

- flors de carbassó-
El cultiu de carbassó, sobre el paper, és bastant complicat ja que és una planta molt exigent en sol, espai, adob... però si aconseguim complir amb les seves necessitats la collita serà molt abundant i altament satisfactòria. Ara bé, un any pot ser excel·lent i plantar-ne l'any següent i no collir-ne cap... dependrà des les condicions que explico a continuació:

- D'entrada hem de saber que és una planta provinent de l'Amèrica del Sud. Això vol dir que necessita un clima gairebé tropical, amb molta calor i moltes hores de sol. Condició imprescindible per plantar-la en un hort.

- És una planta que creix força i necessita molt d'espai per les arrels, uns 80l de terra, és a dir, un recipient gran i bastant fondo. Recomanen uns 50 centímetres entre plantes, tot i que jo les tinc una mica més juntes i creixen bé.

- És molt exigent en l'adob i caldrà anar-ho controlant al llarg del procés. Cal que no li falti de res.

- Però segurament, el més complicat és la fecundació de les flors. Resulta que la majoria de les flors que fa són femenines i això vol dir que costa que coincideixin una femenina i una masculina. Quan trobem el mascle hem d'aprofitat i, com ja he explicat alguna vegada, fer nosaltres d'abelles. És a dir, repassant les flors amb un pinzell suau, si volem assegurar-nos la collita.

A partir d'aquí estar atents als fruit, que s'ha de collir cru i si ens despistem en 3 dies se'ns passa i a buscar la recepta de les flors arrebossades que estan boníssimes!