Amb l'hort semi adormit, creixent més a poc a poc que mai, però avançant al cap i a la fi, he decidit omplir les hores lliures amb una nova aventura: ara faré olives. Bé, fer-les ben bé no, que les fa l'arbre. Però les maceraré!
Les olives les van collir de l'arbre a mitjans de novembre i les he tingut uns 20 dies en remull amb aigua. La feinada ha consistit en fer-los un parell de talls a cada una i canviar l'aigua dues vegades al dia. D'aquesta manera se suposa que perden l'amargor que les caracteritza. La meva nul·la experiència en el món de les olives m'ha portat a inspeccionar internet en busca de bons consells, tot i que a vegades són una mica ambigus. Hi ha qui les té en remull una setmana, altres fins a 11 mesos. Jo les he tingut quasi 3 setmanes i les he provat: és cert, ja no són tant fortes. Però com que em fa por que es facin malbé les conservaré ja.
La conservació ja no és un misteri. El Joan i la Maria José, amos i senyors de l'olivera, ja fa anys que les adoben i conserven, per tant, confiaré en la seva experiència a l'hora de preparar-les.
El tema consisteix en conservar-les a la manera tradicional, amb aigua amb sal. Amb això n'hi hauria d'haver prou, però farem un pas més i els hi donarem gust. La recepta inclou: all, sajolida, llorer, romaní i farigola.
Aquestes olives tenen un pinta boníssima.Quan sugui temps d'espàrrecs vendré a provar-les. Així que ja me'n pots guardar.
ResponElimina