En aquesta aventura de l'hort m'heu de permetre fer un salt enrere per parlar del cultiu que, fins ara, ens va fer més il·lusió: els pèsols. Aquestes petites perles verdes les vam plantar, de llavor, a finals de febrer. La varietat va ser, per error, la de creixement il·limitat, fet que ens va crear algun mal de cap. En només un mes cada pesolera ja media més d'1,5m d'alçada. La solució? construir una estructura de canyes de 2 metres, unides entre elles per filferro,... una feinada. Un mes més tard, és a dir, a mitjans de maig, les plantes van començar a florir i poc després ja naixien les vaines i amb elles els primers pèsols.
Per saber si ja eren madurs o no ens en vam menjar una, crua, crec que és una de les coses més delicioses que he tastat mai. Increible! Llàstima que en un balcó tamany normal no se'n poden plantar gaires, per qüestions d'espai, i per tant les nostres 12 pesoleres es van convertir en una tapeta de pèsols que vam saltejar amb pernil. Un plaer.
Però no tot va ser tant maco. Just en el moment que la planta va començar a florir, amb l'arribada de la calor, també se'ns van començar a esgrogueir les fulles més velles. Un fong que no vam ser capaços d'identificar. Ell va ser el culpable que, després de la primera collita, eliminéssim la planta per por a que el fong ens contaminés la resta de l'hort.
De ben segur, però, que quan arribi la fresca en tornarem a cultivar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada