6 de jul. 2010

EL PUGÓ I LA CALOR

Aquest bitxet verd s'havia convertit en el pitjor malson. Tot va començar a mitjans d'abril, quan, tot i la meva inexperiència, vaig detectar els primers pugons sobre els meus preciosos enciams. I clar, que els vaig trobar! n'hi havia moltíssims! tants que vaig començar a témer pel meu hort. Un cop identificat l'invasor però, ens vam arremangar per començar a treballar en l'extermini. La nostra decisió de no utilitzar productes químics ens va complicar una mica més la feina, sort dels llibres d'horticultura! d'entre les diferents ofertes de productes ens vam decantar per l'extracte de Nim, una planta oriental que es veu que funciona. En vam trobar en un garden a prop de casa i vam començar a aplicar-lo. Una ruixada cada 15 dies i 3 dies d'espera abans de consumir el producte.

Però l'invent només ens va funcionar a mitges. Vam aconseguir reduir el nombre de pugons, però no els vam elimiar del tot i, a més, van passar dels enciams a les maduixes i d'aquí a les tomaqueres. Un desastre! Un mes després seguíem amb el pugó, i la següent prova va ser amb l'infusió d'all que tampoc va poder destruir del el pugó.

La meva sorpresa ha estat en veure que, després de dos mesos lluitant, la recent onada de calor i l'arribada de l'estiu s'ha emportat tots els pugons! I la pregunta és: això és cert? ha estat la calor? O el Nim ha acabat funcionant amb el temps?

Qüestions científiques a part, la veritat és millor que no tornin que preferim disfrutar dels enciams nets i polits!

1 comentari:

  1. no puc comentar les entrades perquè no conec gaire el tema de l'hort, però aniré seguint com evoluciona el teu!

    ResponElimina