... BALANÇ NEGATIU

L'estiu a l'hort prometia, sí! ... però el resultat no ha estat l'esperat... La primavera va ser perfecta, tot tirava i creixia la mar de bé... la primera collita va ser força bona (albergínia, tomàquets i enciams)... fins que es va torçar.

- collita primaveral -

El motiu? una barreja de factors, alguns errors nostres, i la mala baba de la naturalesa...

Analitzem-ho! Per una banda, la falta de temps per treballar a l'hort. Quan la terrassa o balcó està en una zona natural, amb jardins al voltant, s'hi ha d'estar molt a sobre, sobretot per detectar les plagues i fongs a temps. I malauradament, entre l'estrenada paternitat i unes vacances llargues fora de casa, no ens han permès dedicar-li més temps. Error nostre.

Per l'altra, la natura, que s'entesta en fer el seu curs... les bestioletes proliferen i s'adapten al medi i aquest estiu ens han tornat a guanyar. El pugó (que arriba a través de l'heura dels veïns) ha atacat les tomaqueres. L'aranya vermella, que tant mal ens va fer l'estiu passat, ha tornat per carregar-se la collita d'aquest any. I les poques pluges i la intensa calor no ens han ajudat gaire durant les setmanes que vam ser fora de vacances. Factors no controlables.

En fi, una mala temporada la té qualsevol. Amb aquest post, no vull, en cap cas, desanimar-vos. Ni molt menys! Només explicar-vos que, malgrat és relativament fàcil cuidar un hort i fer-lo productiu, no sempre pot sortir tot bé! Però de tot se n'aprèn, diuen! L'estiu que ve hi tornem!!!

UN ESTIU QUE PROMET...

Doncs sí, promet i molt. Aquesta primavera ha anat molt millor del que esperàvem. Com ja vaig anunciar hem sigut pares i la feina se'ns ha multiplicat per mil, però la il·lusió també. L'hort ha passat a un segon pla, però no per això l'hem abandonat. Això sí, no ens hem complicat la vida: aquest cop hem omplert la meitat de les jardineres i amb cultius "fàcils".

- enciam on fire -

Ho hem planificat així:

- Dues alberginies, la que havia sobreviscut a l'hivern i una nova companya que li hem posat. Ara mateix florides les dues. La flor, espectacular, un dia d'aquests us ho ensenyo.

- Tomaqueres a dojo: quatre plantes de Raf, dues de Kumato (un experiment) i dues més de tomàquets de penjar. Aquests últims just ara comencen a florir, la resta estan creixent els tomàquets a marxes forçades.

- Una melonera: l'aposta d'aquest estiu. De moment tira i va florint, tindrem sort?

- Plantes aromàtiques varies.

- I enciams per tot arreu.

Així que estarem pendents al seu creixement i a fer amanides tot l'estiu! De moment he aconseguit mantenir les plagues a ratlla amb tractaments preventius ecològics. Toquem fusta!

JA HI TORNEM A SER...

Fa uns quants mesos us explicava com havia acabat la collita de l’estiu passat i com havia fet tard per preparar l’hivern. Una mica desmotivada vaig decidir deixar passar una estació i vaig prometre tornar-m’hi a posar a la primavera. Doncs ja estic aquí.

De moment, el temps ja ha fet la seva part de la feina: ha arribat la primavera i la calor. A casa ho sabem per aquesta planta que té la nostra veïna i que s’enfila per la nostra terrassa. Sempre és la primera en florir de tot el veïnat i l’olor que desprèn atrau tota mena d’insectes, sobretot abelles i borinots enormes. Doncs això, quan veig les flors liles començo a treballar en la planificació dels cultius d’aquest estiu i a preparar la terra dels diferents testos.

Ara m’estic centrant sobretot en la terra. Diuen els entesos que el substrat és el secret d’una bona collita. No ho dubto gens, però en el meu cas no em preocupa tant la qualitat d’aquest, sinó la por que alguna de les aranyes vermelles que van atacar tot l’hort la tardor passada estigui amagada a la terra esperant alguna cosa per menjar… En aquest sentit estic provant una tècnica que vaig llegir fa molt temps. Es basa en cobrir els testos amb paper film i posar-los al sol. Amb la calor, la terra s’escalfa i se suposa que tots els bitxets que hi pugui haver moren. No sé si és un sistema gaire fiable, però no hi perdo res per provar-ho i potser m’estalvio canviar tota la terra que hi tinc posada. Una setmana després retiraré el paper film i adobaré la terra. Ja us explicaré com ha anat.

Pel que fa a la planificació aquest any serà una mica especial. Estem a punt de ser pares i preveiem que no tindrem gaire temps per dedicar a l’hort. Així que ens hem decidit per cultius fàcils i resistents. Deixarem les hortalisses més delicades per l’any vinent. Penso, sobretot, en enciams, tomàquets, pastanagues i herbes aromàtiques, però no descar-t’ho cap prova de les meves (em vaig quedar amb les ganes de meló…). De moment, però, ja hi tinc una albergínia que sorprenentment ha sobreviscut a l’hivern i a alguna que altra nevada, i comença a florir de nou. I els espàrrecs que resisteixen cada any. Una bona sorpresa per començar una nova temporada a l’hort!

FELIÇ 2013!

Família, que tingueu un molt bon any i, sobretot, ple de collites ben bones!

Ara ja feia massa dies que no passava pel blog per explicar les meves aventures. Però no he plegat, ni m'he rendit, malgrat les aranyes destructives que us vaig explicar en el post anterior. Simplement que entre la feina i altres històries vaig fer massa tard per planificar l'hivern. Per tant, tinc les jardineres buides i la terra en repòs agafant energia per tornar-nos-hi a posar a partir del febrer: fent planter i treballant per tenir una primavera espectacular plena de tomàquets, enciams, pastanagues, cebes, albergínies, cogombres...

Mentre, aprofiteu per jugar amb els regals dels Reis. Ens retrobem al febrer per planificar els nous cultius!

L’ATAC DE L’ARANYA VERMELLA

Després d’uns mesos d’inactivitat al blog torno a ser aquí. No és que us hagi abandonat, només que no tenia gaire cosa a explicar i molta feina per fer a l’hort. Sí, sí, durant l’estiu, quan tot sembla fàcil i només cal anar collint totes les hortalisses que van madurant, jo he hagut de batallar amb un àcar minúscul però molt guerriller: l’aranya vermella.

- efectes de l'aranya roja -

Una aranyeta molt petita (mig mil·límetre els adults) que costa de veure a simple vista i que arrasa amb totes les fulles que se li posen davant. I si mireu la fotografia, veureu que les deixa deshidratades i cobertes d’una teranyina. Per darrera la fulla, milers d’aranyetes que van matant la planta a poc a poc xuclant-ne tots els nutrients. D'entrada s'aprecien només uns puntets grocs a les fulles, quant més es reprodueixen comencen les teranyines i s'asseca la fulla.

L’aranya vermella (es diu així però pot ser des de groga a marró) és un àcar que apareix en moments de molta sequera i calor acusada. Diuen els experts que és una plaga poc freqüent ens horts urbans, però molt difícil d’eradicar quan apareix. Per prevenir, n’hi hauria d’haver prou de mullar les fulles de tant en tant per mantenir la humitat i evitar l’excés de nitrogen al substrat. I una molt bona opció és observar permanentment les fulles i treure'n les afectades immediatament. 

Però què passa si l'aranyeta de marres apareix durant l’agost, quan estàs de vacances? Fàcil, que no pots controlar l’evolució de la plaga i quan tornes trobes tot l’hort sec, sense fulles i sense res a collir. En definitiva: mort.

A mi no m'ha servit res ecològic per eliminar-la, i em consta que no sóc la primera ni la única que ha perdut contra aquesta aranyeta... snif... m'ha guanyat.

Doncs això és el que m’ha passat aquest estiu, i és una llàstima perquè a la primavera feia preveure que aquest any seria profitós, les albergínies i les tomaqueres estaven precioses i productives. La resta tenia bona pinta. Així doncs, una aranyeta m’ha propiciat un mal final per un estiu prometedor. Què hi farem, la natura és així. L'estiu que ve més!

NO TOT SÓN MALES NOTÍCIES

L'altre dia una amiga em va fer notar que, segons aquest blog, tenir un hort és molt difícil i tot són problemes. I me n'he adonat que té raó,que últimament explico la part negativa de l'hort: els fongs, els insectes i altres plagues que ataquen les hortalisses... però el que no és cert és que aquests "problemets" siguin el pa de cada dia. AL CONTRARI! Potser el què passa és que, després de quatre anys cultivant un hort, que surti un tomàquet ja no és una novetat, en canvi una eruga potser sí.

- tomàquets madurant -

Així que he decidit fer un post en positiu i us explicaré que, per primera vegada des que m'hi he posat, comptaré la producció de tomàquets per quilos i no per peces. Aquest any, vaig decidir comprar planter ecològic de tomaqueres enlloc de fer-lo jo de llavors i, no si aquesta n'és la clau però he collit més tomàquets que mai i, pel que es veu, menjarem tomàquets durant uns mesos més.

- explosió estival de maduixes -

Una altra bona notícia és la segona explosió de maduixes. Després d'una bona collita a la primavera les maduixeres han estat un parell de mesos descansant, sense cap flor no cap maduixa. I, fa cosa d'una setmana, ha sortit totes de cop! Encara estan un punt verdes per menjar-nos-les, però no trigarem a provar-les.

L'albergínia va "viento en popa" florint i produint com el primer dia. L'esparreguera ja descansa, després d'haver-nos ofert una collita minsa (un espàrrec cada quinze dies), ara és limita a fer madurar les llavors i preparar-se per l'any que ve.

La resta de la terrassa està, ara mateix, plena d'herbes aromàtiques. Tres alfàbregues, un parell de juliverts i una planta de menta. Totes tres varietats estan pletòriques a ple estiu. Ideals per anar collint fulles per fer el dinar i deixant l'hort perfumat diàriament.

I els carbassons... bé, ja en parlarem en un moment no tant positiu... ;p

L'OLOR DE LA TOMAQUERA

Us heu apropat mai a la tija de la tomaquera? L'heu vist de prop? 

Si us la mireu des de primera fila veureu que les tiges són verdes, com de vellut.

- primer pla d'una tomaquera -

Però el millor de tot és que tenen uns pèls molt finets. Costa de veure'ls si no t'hi fixes, però els notes ràpid si hi passes la ma. Tenen un punt enganxós. 

Doncs aquests filaments tenen unes glàndules que deixen anar una olor molt característica. Dolça i agradable. No en sé tant com per saber el per què, però dedueixo que deu servir per atraure els insectes a pol·linitzar les flors o fins hi tot per evitar segons quines plagues. No ho sé, la veritat, però val la pena acostar-s'hi i descobrir aquest aroma. Tomàquets amb olor de tomàquet. 

ALBERGÍNIA PRIMER INTENT

- la primera albergínia -

Ja dic jo que no es pot anar a un centre de jardineria a buscar terra i tornar amb les mans buides! A mi..., és que passo per la secció d'hortalisses i no em puc resistir. Ahir me la vaig jugar amb el primer intent d'albergínia. No ho he provat mai i no tinc ni idea de com cuidar-les, però per això estan els llibres i internet! I... una aventura és una aventura!

Així doncs, he comprat dues plantes d'albergínia de la varietat Mini Ronda. És l'albergínia lila de tota la vida però de mida petita (uns 8-10cm el fruit com a màxim), un bon invent per cultivar en un test al balcó.

L'albergínia, llegeixo, que és una de les solanàcies que necessita més calor i més sol, però també de les més resistents a les plagues. Jo tinc unes 8 hores de sol al balcó, o sigui que vaig tranquil·la. També diuen que necessita molt espai, perquè les arrels són molt expansives. Els test on les he posat no és gegant, però crec que hi caben de sobres (espero) i és per aquest motiu que no hi he plantat res més.

A partir d'aquí regar-la, protegir-la de les plagues i a esperar els fruit! Ja us explicaré com va!

LA PRIMERA AMANIDA AMB TOMÀQUETS RAFT DE L'HORT

- collita de tomàquets raft -

S'ha acabat l'espera... ha arribat l'hora de començar a collir tomàquets raft! Han passat gairebé tres mesos dels que els vaig trasplantar però esperar ha valgut la pena. Són dolços i saborosos i la collita està sent realment abundant. Una molt bona recompensa perto tornar-hi a confiar després del fracàs de l'any passat quan no  en va créixer ni un.

PROBLEMES AMB EL CARBASSÓ

- flor de carbassó -

Aquesta temporada sembla que no tenim gaire sort... Dos mesos més tard d'haver-les plantat, les carbassoneres encara no tiren i no hem pogut menjar ni un sol carbassó! I això que no paren de fer flors grogues precioses i enormes i que jo vaig tot el dia amb el pinzell intentant pol·linitzar-les...

Deixeu-me que us expliqui: la carbassonera fa flors masculines i flors femenines. Es diferencien perquè les femenines tenen els ovaris just sota la flor amb una cavitat amb aspecte de carbassó petit. Doncs bé, quan la flor és fecundada aquest carbassó creix donant lloc al que més tard ens hem de menjar. La flor acaba caient sola i la resta... a la cuina!

Doncs bé, a casa quan aquest carbassó comença a créixer arriba un moment que deixa de fer-ho, es torna groc, s'arruga una mica i es fa malbé. No sé què el passa... 

- carbassó malmès -

Vaig sospitar que potser tenien massa hores de sol (unes 8h diàries) però m'han assegurat que aquest no pot ser el problema, que ja els hi va bé. Em suggereixen que potser aquests carbassons que moren, en realitat no han estat pol·linitzats i per tant no poden convertir-se en carbassons. Per això cauen... Podria ser, tot i que jo juraria que han crescut molt més que els que no havien estat fecundats (tot i que no descarto aquesta opció).

La veritat és que per molt que llegeixi sobre el carbassó no tinc cap altra informació i potser no sabré mai què passa. A veure si tinc sort i les següents flors surten bé i aviat fem una bona crema!