EL MELÓ

La flor del meló

En aquest segon estiu intens com a horticultora he tornat a atacar el cultiu del meló, sent totalment conscient que no seria cosa fàcil. Primer de tot per l'espai que requereix la planta (més o menys un mentre entre planta i planta) i segon per l'elevada temperatura que necessita. El meló és una planta tropical que requereix un mínim de 18º per germinar la llavor i al voltant dels 25º per créixer. Però les ganes han pogut més que la coherència i aquest estiu hem tingut meloneres al balcó. En vam plantar dos de la varietat meló francès (el groc i petit) al mes d'abril, i en planter protegit. A mitjans de maig el vam trasplantar a fora, intentant resguardar-lo quan a la nit baixava la temperatura.

Projecte de meló

Mica en mica les dues plantes han anart creixent. Tot i així no va ser fins al canvi de pis i a l'augmentar les hores de sol, que no va començar a florir. Durant el més d'agost no ha parat, tot i que la majoria de flors eren masculines. Allò que en el post de "flors grogues" pensava que era un mini-meló és només una flor femenina i per tant aquella boleta és l'òvul. Saben-t'ho he posant en marxa l'operació fertilització manual, és a dir, substituir manualment la feina de les abelles i altres intectes pol·linitzant amb un pinzell les flors. És una feina fàcil i molt útil, sobretot en horts situats en balcons a les ciutats i, per tant, amb pocs insectes.

Mentre veia créixer les plantes sense parar ha anat creixent la il·lusió de collir un meló a la terrasseta, tot i que com més temps passava, més m'anava desil·lusionant. Però potser ho aconsegueixo. Un dels òvuls està creixent i tot fa pensar que, si segueix la calor, menjarem meló! Creueu els dits!