 |
| - ara fa un any - |
A principis de l’any passat, il·lusionada amb la idea de començar un hort urbà vaig trobar un establiment que venien llavors de tota mena. Encegada vaig prendre la decisió d’agafar-ne d’espàrrecs, sense tenir cap referència i sense haver-ne llegit les instruccions. Dedueixo que no és gaire habitual plantar espàrrecs en un balcó, ja que la majoria de llibres que parlen dels horts urbans i de què s’hi pot plantar, mai en parlen!
Així doncs, els vaig plantar basant-me únicament amb les intruccions que hi havia al dors del sobret de llavors:
- les llavors es fan des del planter entre el mes de febrer i març.
- El trasplantament es fa al cap d’un any, separats per 1.5m.
 |
| - avui - |
- Diuen que el cultiu començarà a produir 2 anys després de trasplantar-los.
Ja us podeu imaginar el meu disgust en veure que, amb sort, no podria menjar espàrregs fins al cap de 3 anys.
Ara, ja he fet el trasplantament, per tant només em falten dos anys per menjar el primer espàrrec. Potser sí que és un disbarat plantar-los en un balcó. Això sí, la planteta fa goig i no para de treure fulles noves i verdes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada