Ahir vam collir l'últim cogombre d'aquest estiu. No perquè ja no em volguem més, sinó perquè el cogombre és una planta tropical i, com a tal, necessita molta calor per créixer. Això en una ciutat interior com és Terrassa i a principis de novembre és impossibe. Així que hem gaudit de l'última collita i hem eliminat la planta, que ja agonitzava una mica. A més, en un balcó aprofitar l'espai és essencial i aquell test em feia molta falta per plantar calçots i espinacs.
Com a balanç, he d'admetre que aquest ha estat el primer any que hem aconseguit menjar cogombres, ja que fins ara mai havíem passat del planter de 10 centímetres d'alt. Després sempre se'ns moria. Aquesta temporada hem fet "trampa" i hem comprat el planter una mica més crescudet, però ens ha sortit bé. La planta ha aguantat tot l'estiu i ens hem atipat de cogombres. I això que durant el mes de juliol, amb les pluges que no van parar, ens va sortir una mica d'oïdi que ens va fer patir, però no hi havia motiu. Un cop eliminat amb antifongs ecològic no hi ha hagut cap més problema.
La varietat és la de cogombre francès, que és el de la de pell verda amb uns 20 centímetres de llargada. Si el trobo, serà segur la meva aposta pel proper estiu.