UNA ESTRANYA TEMPORADA DE BOLETS

Aquesta ha estat la temporada més estranya que recordo pel que fa a bolets. No en sé gaire ni tinc molta experiència com a boletaire, però la suficient per saber que aquest no ha estat un bon any. La primera collita la vam fer al juny i va ser de Cama-secs (Correjoles o Carreretes). És l'única sortida que vam trobar el que tocava: cama-secs als prats assolellats de la Cerdanya.

Les intenses pluges de finals de juliol i la bona temperatura del mes d'agost (suau i sense extrema calor) van permetre que a les parts altes del Pirineu apareguessin gran quantitat de Rovellons. Aquesta ha estat la nostra millor collita d'aquest 2011. Va ser a mitjans d'agost al Ripollès, per damunt dels 1800m.

A partir d'aquest moment tot va anar de cap a caiguda. Ja no ha plogut més i s'ha estroncat la temporada de bolets abans de començar, com a mínim al Pirineu. Aquesta cistella amb Rossinyols la vam collir entre quatre persones a mitjans de setembre. A les 6 de la tarda, després de voltar tot un dia per diferents boscos de la Cerdanya i no trobar absolutament res. Estaven bons, per això...

La tardor no ha donat gaire més de si. Els boscos estan secs i al Pirineu ja fa massa fred. Ara bé, entrat el desembre encara hi ha temps per l'esperança, les temperatures càlides per l'època en què estem fan que als boscos litorals s'allargui la temporada i sinó us ho creieu mireu quins Ous de Reig han trobat a Collserola. Aquest Nadal tots a buscar bolets!

L'HORT AL DESEMBRE

Ho sé, fa molt temps que no actualitzo el bloc. Més o menys el mateix que no em dedico de ple a l'hort. Però per fi m'hi he posat i torno a ser aquí! La situació ara per ara és aquesta:

- Fa fred i hi ha molta humitat a Terrassa.

- Els calçots tiren molt bé, ja estan a punt per ser calçats i, si res no falla, a finals de gener ja els podrem recollir i menjar, ja en tinc ganes.

- Les escaroles estan fantàstiques i els enciams de roure també han crescut força. L'any passat ja van anar bé i sabia que era una bona aposta i no m'han fallat. He decidit anar arrencant fulles soltes enlloc de tallar tota l'escarola sencera i així anar-ne menjant tot l'hivern. Les pastanagues també van a bon ritme i fa dies que en mengem.

planter d'espinacs i bledes

- Aquesta setmana, a més, he transplantat el plater que havia preparat fa un mes de bledes i espinacs. Els vaig sembrar en safates de planter i els he tingut a l'exterior (amb mínimes de 5 graus) però dins una caixa de plàstic transparent. De manera que els arribava la calor i la llum del sol, però els aïllava una mica del fred. L'invent ha sortit bé i m'he estalviat omplir el menjador de safates i plantetes. Ara ja està tot en testos i a veure què mengem d'aquí un parell de mesos.

A aquestes alçades ja no sóc a temps de fer gaire cosa més. Per tant esperaré que tot el que tinc plantat arribi a bon port i aconseguim menjar verdures tot l'hivern. Ara toca regar, impacientar-me perquè tot creix molt a poc a poc i dedicar els dos propers mesos a preparar i planificar la propera primavera (la primera en un pis amb sol). Si alguna cosa he après amb aquest anys que porto a l'hort és que tot s'ha de pensar amb molta antelació, si no fas tard...

DE CAP A L'HIVERN

Ara sí, les temperatures ja han baixat, ja plou, és a dir: entrem de ple a la tardor. Som al novembre i la planificació la tinc a mitges! Vaig tard. Tot i que vaig començar bé, plantant llavors d'espinacs, canonges, escaroles, pastanagues, bledes, ... a mitjans de setembre, l'èxit d'aquest planter fet a casa ha estat gairebé nul i pràcticament no ha sortit res.

Sempre dic que tenir un hort no porta gaire feina i que sempre es pot trobar un momentet per dedicar-li. Però he d'admetre que els canvis d'estació, sobretot la primavera i la tardor, sí que requereixen una mica més de temps. Normalment m'hi estic una setmaneta, entre treure les plantes d'estiu que ja no viuen, adobar la terra, plantar llavors i planificar què posaré a cada test. Aquest any m'hi vaig posar al setembre, però ara, fa dies que no tinc temps material de dedicar-me a tornar a plantar tot el que no ha sortit. Això vol dir que, o trobo una estoneta i m'hi poso, o tindré un hivern poc productiu. Però no es pot tenir tot i, com que no he de viure de ser pagesa, tampoc és tant greu, no? Prometo intentar-ho, i sinó, deixaré descansar la terra fins la primavera.

Això sí he tornat a plantar calçots! L'any passat van funcionar molt bé i he decidit repetir! La veritat és que el conreu és extremadament fàcil, no porta gens de feina i és molt productiu. Els calçots surten primets, però molt bons i val la pena! Així que he comprat una caixa de cebes de calçot i n'he plantat 8, una bona collita si es té en compte que de cada ceba en sortiran entre 7 i 10 calçots. Ja vaig explicar-ho la temporada passada, però pels despistats us explico que plantar-los és tant fàcil com tallar la part de dalt de la ceba i enterrar-la uns 10 centímetres sota terra. Us penjo la foto, perquè només fa un parell de setmanes que estan plantats i mireu quin aspecte tenen!

COGOMBRE, THE END

Ahir vam collir l'últim cogombre d'aquest estiu. No perquè ja no em volguem més, sinó perquè el cogombre és una planta tropical i, com a tal, necessita molta calor per créixer. Això en una ciutat interior com és Terrassa i a principis de novembre és impossibe. Així que hem gaudit de l'última collita i hem eliminat la planta, que ja agonitzava una mica. A més, en un balcó aprofitar l'espai és essencial i aquell test em feia molta falta per plantar calçots i espinacs.

Com a balanç, he d'admetre que aquest ha estat el primer any que hem aconseguit menjar cogombres, ja que fins ara mai havíem passat del planter de 10 centímetres d'alt. Després sempre se'ns moria. Aquesta temporada hem fet "trampa" i hem comprat el planter una mica més crescudet, però ens ha sortit bé. La planta ha aguantat tot l'estiu i ens hem atipat de cogombres. I això que durant el mes de juliol, amb les pluges que no van parar, ens va sortir una mica d'oïdi que ens va fer patir, però no hi havia motiu. Un cop eliminat amb antifongs ecològic no hi ha hagut cap més problema.

La varietat és la de cogombre francès, que és el de la de pell verda amb uns 20 centímetres de llargada. Si el trobo, serà segur la meva aposta pel proper estiu.

MARXEM DE VACANCES, COM REGUEM?

Durant les vacances de l'any passat vam marxar fora poc més d'una setmana, per tant, el reg de l'hort no va ser un problema. Més aviat vam confiar en la família perquè ens vingués a regar cada tres o quarte dies. Aquest any però, hem decidit buscar alguna solució que donés descans als parents. Vam mirar més d'una opció i vam descartar el reg automàtic, ja que l'hort és molt petit per fer-hi tanta inversió. Al final ens vam decantar per provar aquestes puntes que veieu a la foto.

Tenen forma de con i són de ceràmica. A l'extrem més ample tenen una rosca que encaixa amb les ampolles de plàstic de begudes, i aquesta és justament la seva font d'aigua. Es tracta d'omplir l'ampolla d'aigua (diu les instruccions que amb una ampolla de 2 lites en tens per 10 dies) i posar-li el con com a tap. Aquesta punta es posa cap per avall clavada a la terra del test. El seu funcionament és senzill: els poros de la ceràmica van deixant passar l'aigua mica en mica i mantenen la humitat de la terra.

L'ideal és posar entre dos i tres ampolles per cada test d'un metre. Tot i que depèn de l'aigua que necessiti la planta. Jo ho vaig comprar en un gran centre comercial de jardineria i un paquet de quatre puntes de ceràmica em va costar al voltant dels 10 euros, per tant i tenint en compte que ho pots guardar d'un any per l'altre, és un sistema força assequible.

Només ho he provat durant una setmana, però la veritat és que quan vam tornar la terra estava humida i les plantes perfectament hidratades. No sé si és veritat que aguantaria més de dues setmanes, però a mi m'ha anat prou bé.

PAPALLONES

Per sort no totes les bestioles que ronden el meu hort són lletges i mengen fulles. De tant en tant vola alguna abella amb bones intencions (pol·linitzar una flor) o alguna papallona com aquesta, amb aquests colors tant espectaculars i un tamany sorprenent (com el palmell d'una ma). La foto està una mica moguda, perquè no s'estava quieta, però ja us en podeu fer una idea...

EL MELÓ

La flor del meló

En aquest segon estiu intens com a horticultora he tornat a atacar el cultiu del meló, sent totalment conscient que no seria cosa fàcil. Primer de tot per l'espai que requereix la planta (més o menys un mentre entre planta i planta) i segon per l'elevada temperatura que necessita. El meló és una planta tropical que requereix un mínim de 18º per germinar la llavor i al voltant dels 25º per créixer. Però les ganes han pogut més que la coherència i aquest estiu hem tingut meloneres al balcó. En vam plantar dos de la varietat meló francès (el groc i petit) al mes d'abril, i en planter protegit. A mitjans de maig el vam trasplantar a fora, intentant resguardar-lo quan a la nit baixava la temperatura.

Projecte de meló

Mica en mica les dues plantes han anart creixent. Tot i així no va ser fins al canvi de pis i a l'augmentar les hores de sol, que no va començar a florir. Durant el més d'agost no ha parat, tot i que la majoria de flors eren masculines. Allò que en el post de "flors grogues" pensava que era un mini-meló és només una flor femenina i per tant aquella boleta és l'òvul. Saben-t'ho he posant en marxa l'operació fertilització manual, és a dir, substituir manualment la feina de les abelles i altres intectes pol·linitzant amb un pinzell les flors. És una feina fàcil i molt útil, sobretot en horts situats en balcons a les ciutats i, per tant, amb pocs insectes.

Mentre veia créixer les plantes sense parar ha anat creixent la il·lusió de collir un meló a la terrasseta, tot i que com més temps passava, més m'anava desil·lusionant. Però potser ho aconsegueixo. Un dels òvuls està creixent i tot fa pensar que, si segueix la calor, menjarem meló! Creueu els dits!

VERMICOMPOSTADOR, SEGON INTENT

Ja hi tornem a ser, tenim més de 1500 cucs a casa!!! Encara no havia explicat el fracàs del primer intent amb el vermicompostador... Me'l van portar els Reis el gener passat i cap al març, quan va afluixar el fred el vam omplir amb els cucs. Durant uns mesos semblava que tot anava bé: bona temperatura, és movien ràpid, i sobretot menjaven tot el que els posàvem. Tot apuntava que aquest any podríem començar a recollir humus. Però no! La calor intensa que va fer durant el més de juliol va fer assecar la terra dels cucs i ells mateixos és van deshidratar i van desaparèixer. Ens vam quedar amb les ganes...

Però els que hem segueixen saben que sóc tossuda i persistent així que he deixat passar l'agost i la calor i hi he tornat! Aquí els teniu, els meus nous amics ;p

EL VERD D'AQUEST ESTIU: L'ESCAROLA

Quan els enciams que vaig plantar a la primavera se'ls van cruspir els fongs, vaig decidir començar de zero intentant barrejar diferents llavors d'enciams en un mateix test. Doncs és resultat oscil·la entre èxit absolut o desastre en funció de qui opini. A mi, que m'encanta l'escarola, em sembla genial, ja que de les 4 espècies diferents que vam sembrar només han sorti escaroles! La sorpresa és que les altres varietats sí que han crescut en altres testos (amb les tomaqueres o el meló) però no ho han fet en aquest test. Per què? Doncs llegint he descobert que com que són plantes de la mateixa família és fan la competència pels nutrients de la terra. No em sorprèn, tot i que jo vaig decidir provar-ho quan vaig veure que hi ha botigues que venen llavors mesclades!

Una curiositat: Sabeu que l'endívia és un tipus d'escarola que es cultiva protegint-la del sol perquè sigui blanca?  I Un truc, si voleu que l'escarola es blanquegi de dins es pot posar un plat a sobre uns dies abans de collir. Tot i que ja fa dies que a casa en mengem i verda ja és prou bona, vaig a provar-ho!

FLORS GROGUES

Ara que per fi hem deixat enrere les pluges d'aquest mes de juliol i ha tornat la calor intensa, les plantes han fet un canvi radical, fan més bona cara i comencen a produir sense parar. A la maduixera, que fa mesos que treu maduixes continuament, se li afegeix ara el cogombre i el meló.

Des que vam collir el primer cogombre, al juny, la planta s'havia apagat, segurament a causa de la baixada de temperatures d'aquests dies. De fet ja començàvem a pensar que no tornaria a produir i que el balanç de l'estiu seria escàs. Però ens equivocàvem: de cop ha començat a florir de nou i ara mateix hi ha 5 petits cogobres empentant flors i creixent sense parar. Pels que som de ciutat, i poques vegades hem vist un cogombre recent collit, resulta sorprenent veure que tot ell està recobert d'unes punxetes que molesten quan l'agafes, suposo que per protegir-se dels depredadors. Unes punxetes que cauen si rocen amb alguna cosa i que, per tant, quan els comprem a la fruiteria ja no existeixen. Si tot va bé menjarem cogombre en un parell de setmanes.

El meló sí que ha estat una veritable sorpresa. Ja fa un mes i mig que va fent unes boniques flors grogues (molt semblants a les del cogombre o el carbassó) que s'acabaven assecant i caient sense arribar a fecundar-se i per tant sense fer néixer cap meló. Aquest matí però, passant revista al balcó he descobert el que sembla un mini-meló a punt per començar a "engreixar-se". És de la varietat de meló francès, el rodó i taronja. Encara no n'estic segura que hi sigui per tant esperaré uns dies a cantar victòria... mireu la foto, què en penseu?

A L'AGOST... TRASLLAT!

Aquesta és la millor notícia pel nostre hort aquest mes d'agost. Ens hem canviat de pis i, a més, hem canviat el balcó per una terrassa. Tindrà  força més espai però el més important és que hem canviat l'orientació nord (per tant sol de tarda) per l'orientació sud-est. Això vol dir que les nostres plantes tenen sol directe de 9h del matí a quarts de 5 de la tarda i això ha suposat, en només una setmana, una explosió de flors i colors. El meló, el cogombre, el carbassó, les tomaqueress,... tot està creixent a marxes forçades, segurament tot el que la poca llum de l'altre balcó havia frenat. Ara tocarà conviure amb l'excés de calor i tornar a aprendre a cultivar amb condicions climàtiques del tot diferents. Una nova experiència que sense cap dubte serà més que positiva pels nostres conreus.

HORT 2.0

L'aventura de l'hort ha resultat també una aventura mediàtica. Gràcies a aquest hort i a les ganes de fer-ne un seguiment en format diari que em permetés explicar les coses que m'anaven passant he après a portar un blog. Però ara, amb els temps que corren, un blog no és suficient, cal convertir-se en un hort 2.0

Així doncs ja podeu seguir l'aventura de l'hort a Facebook (escriviu-ho al buscador i premeu m'agrada) i a Twitter @aventurahort. També podeu compartir els posts que més us agradin a les vostres xarxes socials prement els links des del blog (sota de cada text).

I aprofitant que parlem d'horts digitals, fa temps que volia parlar dels meus referents a la xarxa. És cert que vaig començar instruint-me a partir dels llibres, sobretot del de l'Hort Urbà i la col·lecció del del Mariano Bueno, però els llibres no et responen quan tens un dubte. En això les xarxes socials, les pàgines web i els blogs són de gran ajuda.

Hi ha dues webs essencials per portar a bon port un hort urbà: la primera d'elles és http://www.horturba.com . És la versió web del llibre que he citat anteriorment i, si bé és cert, que no l'actualitzen a nivell d'informació, sí que és molt pràctica pels que comencen i aporta nocions bàsiques del conreu en general. Com a aspectes positius destacaré l'agenda de cursos dedicats als horts i la botiga virtual, molt completa i fàcil d'usar. Tenen versió Facebook.

Però com he comentat és una web molt encarada als principiants i, quan ja has trasplantat les llavors i tens algun problema se't queda petita. Aquí és on entra en joc http://www.macetohuerto.com/ (també existeix el blog i el twitter). És un fòrum on pots plantejar tots els dubtes que tinguis, penjar-hi fotografies i comunicar-te amb altres horticultors. La web la porten experts que t'ajuden amb els seus coneixements.

De blogs com aquest que expliquen aventures i desventures de petits pagesos urbans com jo n'hi ha moltíssims. N'hi ha prou de posar hort al buscador i ja ho veureu. En tot cas, jo en destacaré un que em sembla particularment interessant. És més aviat professional i conté moltíssima informació necessària de tots els temes relacionats amb els horts: http://picaronabloc.blogspot.com/

I per acabar, la meva última inclusió a la modernitat, el Twitter. A banda d' @aventurahort podeu seguir hashtags interessants com #huertourbano #macetohuerto #horturba #ecologico o #verde

EL PRIMER COGOMBRE

Aquí el tenim, el primer cogombre del nostre hort després de dos anys d'intents!

Tal i com ja vaig explicar un parell de post enrera, la planta del cogombre no s'adapta bé al nostre hort i tampoc ho fa la de carbassó. El planter ens creix bé quan està protegit, però les poques hores de sol directe i les temperatures no gaire altes de la nit terrassenca, fan que mori quan el trasplantem al balcó.

Així que aquest any, després de tornar a fracassar amb les llavors, hem comprat un planter una mica més crescudet. Aquest, una mica més gran que quan ho fem nosaltres ha aguantat i, per fi, ens ha donat el nostre primer cogombre que, he d'admetre, estava boníssim!!

SOS, QUÈ ÉS AIXÒ?

Ja hi som, arriba la calor i comencen a aparèixer plagues que intenten atacar les nostres hortalisses. Amb els dos anys d'horticultora, ja he assumit que és inevitable tenir algun problema que altre, però l'experiència és un grau. Per exemple, l'any passat vam tenir pugó i vam haver de córrer per eliminar-lo (amb extracte de Nim). Aquest any, l'hem aplicat de manera preventiva i res de pugó en tota la primavera!

El fungicida natural també l'hem anat apliacant de tant en tant i semblava que havia anat bé, però... SOS mireu que ha aparegut en algunes fulles! No tinc ni idea de què pot ser!

A la primera foto podeu veure que són com uns caminets sobre les fulles. Han atacat sebretot els enciams i les fulles de l'alfàbrega. En la segona imatge (molt més d'aprop), es veuen com unes taques amb una miqueta de relleu...

Com sempre i davant el dubte he recorregut als llibres i a internet i he trobat tres possibles teories:

1. Els àcars. Són una mena d'insectes molt petits que es mengen les fulles sense que poguem veure'ls. Els insecticides que utilitzem normalment no se'ls carreguen.

2. La mosca blanca: són unes mosquetes molt petites que freqüenten els horts. He quasi descartat aquesta idea, ja que l'extracte de Nim en teoria les fa fugir i, a més, l'olor de l'alfàbrega també les espanta!

3. Oïdi: l'oïdi és un fong que apareix sobre les fulles quan la calor es combina amb excés d'humitat. És precisament per evitar-lo que recomanen no mullar les fulles al regar les plantes. M'estranyaria que fos això perquè he aplicat funguicides, però per l'aspecte podria ser-ho!

En fi, quants dubtes,... hauré de demanar ajuda des d'aquí i si no funciona, acudir a una botiga especialitzada en horts i portar-li una fulleta a veure què em diuen! SOS.

ESPÈCIES MEDITARRÀNIES

Cada any creix una mica més el reconeixement a la cuina meditarrània i a les seves propietats com a dieta sana i equilibrada. Però què serien els nostres plats sense aquelles espècies que els hi donen gust? Si bé el tema dels horts urbans encara no està gaire extès, són moltes les persones que tenen alguna herba aromàtica al balcó o finestres. Les meves preferides: l'alfàbrega i el julivert.

El julivert és segurament la més utilitzada en les nostres cuines tot i que molts la consumim assecada i envasada. Cultivar-la al balcó és senzill i una bona opció si volem intensificar-ne el gust i tenir l'oportunitat de consumir-la fresca i aprofitar totes les seves propietats. Al mercat, en podem trobar de dos tipus diferents: la de fulla arrissada, més maca però menys gustosa, i la de fulla gran. Aquest any he optat per la segona opció.

Es cultiva bé en zones de clima temperat i és de creixement ràpid. És una planta biannual, i això vol dir que el segon any de tenir-la plantada florirà. Quan això passi, les fulles es tornaran amargues i ja no seran bones per menjar. Una manera d'evitar que això passi és tallar la tija de la flor (s'identifica fàcilament) abans que floreixi. D'aquesta manera la planta renunciarà a florir i seguirà fent fulles.

Es poden consumir les fulles del julivert fresques o congelades. També poden assecar-se, però perden part dels seus nutrients i tenen menys gust. El seu consum és molt bo per la salut i va bé per controlar l'anèmia, eliminar toxines i per millorar el trànsit intestinal, entre moltes altres propietats.

L'alfàbrega és amb diferència la meva preferida. No només pel seu gust i l'olor que fa, sinó perquè a més, és molt útil per protegir de plagues l'hort. És una de les herbes aromàtiques més apreciades a la cuina mediterrània.

Si gaudeixes de les qualitats necessàries per cultivar-la, és fàcil fer-la créixer en un balcó. És una planta que necessita calor, reg constant, un bon adob i llum directa. Si li falta qualsevol d'aquestes quatre necessitats, és possible que no sobrevisqui; si les té, no hi haurà cap problema. Igual que el julivert, va bé tallar la flor abans que neixi per aconseguir que ens fagi una segona collita.

A banda de la seva qualitat culinària, els pagesos adoren l'alfàbrega per l'efecte repel·lent que produeixen sobre les plagues d'insectes que ens destrossen l'hort.¨És bona contra el pugó i la mosca blanca. Pèro tot i així, atrau els insectes pol·linitzadors, com les abelles, de manera que ens ajuda a aconseguir fruits. Plantar-le entremig de les tomaqueres és garantia de bona collita.

D'alfàbregues n'hi ha dos tipus, la de fulla petita i la de fulla gran. La primera és ideal per repel·lir insectes, ja que fa molta més olor, ara bé, no és gaire apreciada per cuinar. La segona, la de la fotografia, és l'ideal per cuinar. La millor manera de menjar l'alfàbrega és fresca, en salses o amanides. Seca perd cairebé tot el gust, però acepta força bé que la congelem.

LA CARA I LA CREU DE LA PRIMAVERA

Una de les tomaqueres

Ara que arriba l’estiu, quan tots els conreus estan en marxa i amb el planter transplantat, és moment de fer un primer balanç de la primavera. I com diu el títol d’aquest post, el resultat ha estat desigual segons el conreu:

Començaré per les bones notícies, en aquest cas parlant de les tomaqueres. De les sis llavors que vam plantar, n'han sobreviscut cinc: tres de tomàquet madur i dues de tomàquet de Montserrat, i totes elles tiren endavant i creixen a bon ritme. Si tot va bé el mes que ve menjarem els primers tomàquets.

L’altre èxit, i la meva principal sorpresa, ha estat el meló. La temporada passada ja vam provar de plantar-ne i no vam arribar ni al transplantament. Només van créixer dues fulletes insignificants que van morir ben aviat. Aquest any, tossuda, he tornat a provar-ho. Sense tenir melons encara, el resultat és bo i sembla que tirarà endavant. N’hi ha dues plantes i tenen bon color.

El meló

Però com he dit al principi, el balanç no és del  tot positiu. Amb el cogombre i el carbassó no hi ha hagut manera. Fent el planter a casa, les llavors van germinar correctament i van sortir les plantetes. Tot anava bé fins que les hem transplantat a fora. No sabem per què, però han anat perdent les fulles, algunes plantes s’han assecat i les poques que queden tenen brots que no tiren endavant. La meva sospita és basa en la llum i la temperatura. El cogombre i el carbassó són plantes tropicals i, per tant, necessiten un clima extremadament càlid. A Terrassa durant el dia fa calor, però a la nit cau bastant la temperatura. Suposo que això és el que ha fet inviable aquest conreu. De totes maneres no em rendeixo: he decidit, ara que ja no fa gens de fred, comprar planter ja fet i seguir-ho intentant.

Per cert experts, s'accepten consells...

ALOE VERA

L’aloe vera és l’última incorporació al nostre balcó. Fa uns dies els nostres cosins ens en van regalar dues plantes. La veritat és que no la coneixíem gaire i mai ens havíem plantejat de cultivar-la, però les tenim aquí i veurem què en treiem.

D’entrada es tracta de fer-les sobreviure. Ens les van donar amb les arrels a l’aire i de seguida les vam transplantar. Un parell de setmanes després tinc la sensació que només una de les dues ha aconseguit arrelar al nou test. Tot i així, sé que són plantes molt resistents i no descarto que poguem salvar-les totes. Davant el nou repte m' he posat a investigar una mica sobre aquesta planta “miraculosa”.

L’aloe vera és una planta originària des les Illes Canàries i de Madeira, per tant acostumada a climes molt càlids i secs. Necessita un estar en un lloc amb molta llum (tot i que les fulles enmarroneixen si tenen excés de sol). Pel que entenc és una mena de cactus i no necessita gaire aigua. Tots els llibres coincideixen en que els seus punts dèvils són l’excés d’aigua i el fred. De moment és ple estiu a Terrassa, és a dir que per això no he de patir.

L’aloe vera és famosa per les seves propietats tant curatives com cosmètiques. El gel que hi ha dins les seves fulles s’utilitza per curar cremades, és cicatritzant, calma picades i diuen que fins i tot ajuda a paliar dolors musculars. I per damunt de tot s’utilitza com a crema hidratant per la pell. Per utilitzar-lo cal que la planta estigui cinc dies sense ser regada i tallar la fulla a la nit o a primera hora del matí. No cal patir per tallar la fulla, ja que la pròpia planta es curarà el tall i seguirà creixent.

MADUIXES 2011

Per segon any consecutiu les maduixes s'han convertit en el primer fruit de la temporada d'estiu. Això no és estrany si tenim en compte que les maduixeres són una planta que es manté en vida tot l'any, de manera que no cal plantar-la cada primavera i, per tant, esperar que creixi el suficient com per fer fruit. De fet és una planta molt productiva i eficaç i, sobre tot, molt robusta. Nosaltres vam començar amb un parell d'esquetxos que em van regalar. El primer any, com que només en teníem dos, vam recollir quatre maduixes. Aquest any, en una primera tirada, ja n'hem menjat unes 25 en 11 plantes. I això promet...

El millor de les maduixeres, a nivell de conreu, és el cicle de la planta i la seva durabilitat. Quan s'acaba l'estiu de seguida canvia les maduixes per unes tiges llargues que arrelen sempre que troben terra fèrtil i d'allà en surten noves maduixeres. D'aquesta manera en només una temporada vam multiplicar per 12 el número de plantes que teníem al balcó.

El cilce continua amb l'arribada del fred. És llavors quan perden les fulles i sembla que moren, però no hem de desesperar perquè amb els primers rajos primaverals comencen a florir i de seguida tenim maduixes vermelles i dolces per postres.

LA PRIMAVERA, TEMPS DE BOLETS





La calor del mes de maig i les últimes pluges han fet d'aquests dies temps de bolets!! Si, sí, ja sé que els bolets són de tardor però també n'hi han de primavera i són boníssims! Estic parlant dels cama-secs (correjoles o carreretes). Un bolet saborós que creix en prats assoleiats durant aquests dies. Són dels que pugen la moral als qui ens costa trobar rovellons, ja que són fàcils de trobar i creixen en grup així que si en trobes un en trobes milers!

Doncs això, que aquest cap de setmana n'hi havia molts, sobretot als prats de la Cerdanya. Nosaltres n'hem collit un bon grapat i ja s'estan assecant! En una setmaneta tindrem bolets a punt de guisar per tot l'any!

I seguint en la dinàmica de fes-t'ho tu mateix, aquest cap de setmana llarg també hem collit orenga. Un esqueix hem intentat plantar-lo al balcó de casa i provar sort. La gran majoria està també assecant-se i quasi a punt per fer pizza.

CADA COP MÉS NATURAL

Des de la primera pebrotera fins a l'hort que tenim ara en marxa, només hi ha dos anys de feina i ganes de collir verdures casolanes. Un hort que vam decidir iniciar perquè ens feia gràcia provar-ho i ens hi vam engrescar, però sense ser uns radicals de l'agricultura ecològica. De fet la primera terra que vam posar ni tan sols ho era,... Però quan proves els primers tomàquets fets a casa te n'adones que el gust no té res a veure amb el dels supermercats o fruiteries. Evidentment, no tot és culpa dels productes químics, també hi ha el temps que fa que estan arrencats, la producció massiva, les hores en neveres o el dies que porten a la botiga...

Així que sense voler-ho ens hem aficionat a fer-ho (sempre que es pugui) nosaltres mateixos. Cada cop més natural i cada vegada més bo! I sinó mireu quina pinta fa aquest iogurt casolà que ens han regalat el Marc i la Bea, fet amb llet de cabra recent munyida! I a més, endolcit amb la melmelada de cirera que hem fet a casa!!!

ÈPOCA DE CIRERES



Enfilats al cirerer

Un indicatiu clar que s’acosta l’estiu són les cireres. Ara ja n’hi ha per tot arreu i les fruiteries les exposen a l’aparador, vermelles i lluents, però us asseguro que no n’hi ha cap de més bona que les que té la meva família en un cirerer plantat, fa molts anys, a la Floresta (Collserola). Amb l’arribada del bon temps l’arbre és va omplir de cireres i a mitjans de maig vam decidir collir-les. Els que ho heu provat sabreu que no és una tasca fàcil, ja que les més bones són les que habiten a dalt de tot de la copa de l’arbre. Sort que ens agrada enfilar-nos i així vam passar la tarda del 15 de maig: buidant un cirerer.

No hi entenc gaire de cireres, però les d’aquest arbre no són les habituals, les vermelles, sinó que són d’una varietat que es agafa un to entre groc i rosat. Les madures són molt dolces i tenent molt suc. La veritat és que eren boníssimes!

No ho vam calcular exactament, però així per sobre vam collir al voltant de 8 kilos de cireres. Una quantitat difícil de menjar tot i que ens les vam repartir. Dels 3 kilos que ens vam quedar, 2 van ser per fer melmelada de cirera, la resta no vam poder-ho evitat i ens les vam menjar! Ara toca esperar un any per tornar-hi!

 

Mireu quina pinta té la melmelada!

PÈSOLS DOS, LA SEGONA COLLITA AL BALCÓ

Els pèsols, juntament amb els tomàquets, són el meu cultiu preferit. És una planta agraïda que omple el balcó de boniques flors blanques, trencant la monotonia del verd, sobretot a l’hivern. I, què voleu que us digui, m'encanten els pèsols!

Només tenen un petit problema: la productivitat. Cada planta de pèsol és una sola tija prima que es va enfilant i produeix (en un balcó) unes 10 tavelles. Suposant que cadascuna tingui dins 5 pèsols, cosa que no sempre passa, ens surt una quantitat d’uns 50 pèsols per planta. Calen doncs, moltes plantes per poder-ne fer un sol plat. Tot i això, el gust dels pèsols que en surten, tendres i dolços, val molt la pena. I si no arriba per un plat, sempre es poden menjar crus en una amanida. Nosaltres ens els vam menjar amb arròs de verdures!

El cultiu del pèsol és molt senzill. D'entrada hi ha dues èpoques a l’any aptes per cultivar pesoleres: plantar al febrer-març i recollir a l’estiu, o plantar a finals d’estiu i recollir a la primavera següent. Com que a l’estiu tinc moltes altres coses plantades a l’hort i les pesoleres ocupen molt espai, aquest cop he optat per fer el cicle hivernal. A més durant la temporada passada la calor i l'humitat ens van fer sortir fongs a les fulles i vam haver de llençar la meitat de la collita. Així que hem plantat amb el fred. El cultiu en època hivernal és més llarg i més lent, però puc destinar molt més espai als pèsols i segurament, arribar a omplir un plat. Aquest any hem plantat 16 pesoleres. L’hivern, a més, té un avantatge, i és que el fred evita la presència de fongs i d'insectes, força freqüents en els pèsols i per tant, assegures el fruit.

Les pesoleres se sembren directament a terra, ja si fas planter es poden fer malbé les arrels durant el transplantament. Costa una mica que la llavor germini, per això es recomana posar-los unes horetes en remull abans de plantar. La planta creix de seguida i cal posar-li unes canyes força llargues a prop perquè pugui emparrar-se. És fascinant veure com estenen els circells (uns petits filaments) i s’agafen a la canya o a altres plantes per enfilar-se amunt. Són com uns petits braços. Des de la meva experiència, recomano que l'anem ajudant a enfilar-se cap on volguem nosaltres i no deixar-la fer la seva, perquè sinó s'enreda tant que desfer-ho resulta complicat!

La planta va creixent fins que uns dos mesos després de la sembra comencen a sortir les flors. Blanques i recargolades. Són molt maques i omplen de vida l’hort encara que durin molt poc. Pocs dies després de florir, i quan comença a fer bon temps, cada flor cau donant pas a una tavella que aviat s’omplirà de pèsols i ja la podrem collir. Recomanen collir-la tallant-la amb tisores per no fer malbé la planta. Això passa a principis d'abril i una setmaneta després ja es poden collir els pèsols i provar-los!

El final de les pesoleres és força trist. Després de créixer durant uns tres mesos, la calor asseca les fulles i ja no se'n pot fer res més que arrencar-la i aprofitar l'espai pels cultius d'estiu.

LES BLEDES

Aquest hivern m’he estrenat amb el conreu de la bleda. He d’admetre que no m’agrada gens, però quan vaig comprar el pack de llavors d’hivern n’hi havia i en vaig plantar una, per provar. Patia per l’espai que segons els llibres necessita i la dificultat de fer-la créixer en un lloc petit. Vaig optar per un test llarg, combinat amb enciams i pastanagues i esperar a veure què,...

El seu creixement ha estat realment lent, però quan ja pensàvem que no en podríem treure res va arribar la calor i va ressorgir de cop. Sis mesos després aquí la teniu,... la meva primera bleda! I els qui l’han provat diuen que és molt bona!!!

PLANIFICANT LA PRIMAVERA

Ara sí, amb el planter en marxa i esgotant les verdures i hortalisses de l’hivern, arriba el moment de planificar la primavera. Com sempre i, com a “novata” he hagut d’estudiar força per veure quines plantes van bé com a successió de les d’hivern, de manera que s’aprofitin els nutrients que aquestes han deixat i fer més productius els cultius.

Aquí us deixo la planificació, perquè us pogueu fer una idea de com he distribuït un hort fet només en testos de diferents mides.

Ara sí, amb el planter en marxa i esgotant les verdures i hortalisses de l’hivern, arriba el moment de planificar la primavera. Com sempre i, com a “novata” he hagut d’estudiar força per veure quines plantes van bé com a successió de les d’hivern, de manera que s’aprofitin els nutrients que aquestes han deixat i fer més productius els cultius.

Aquí us deixo la planificació, perquè us pogueu fer una idea de com he distribuït un hort fet només en testos de diferents mides.

EL MISTERI DELS ESPÀRRECS



- ara fa un any -

A principis de l’any passat, il·lusionada amb la idea de començar un hort urbà vaig trobar un establiment que venien llavors de tota mena. Encegada vaig prendre la decisió d’agafar-ne d’espàrrecs, sense tenir cap referència i sense haver-ne llegit les instruccions. Dedueixo que no és gaire habitual plantar espàrrecs en un balcó, ja que la majoria de llibres que parlen dels horts urbans i de què s’hi pot plantar, mai en parlen!

Així doncs, els vaig plantar basant-me únicament amb les intruccions que hi havia al dors del sobret de llavors:

- les llavors es fan des del planter entre el mes de febrer i març.

- El trasplantament es fa al cap d’un any, separats per 1.5m.



- avui -

- Diuen que el cultiu començarà a produir 2 anys després de trasplantar-los.

Ja us podeu imaginar el meu disgust en veure que, amb sort, no podria menjar espàrregs fins al cap de 3 anys.

Ara, ja he fet el trasplantament, per tant només em falten dos anys per menjar el primer espàrrec. Potser sí que és un disbarat plantar-los en un balcó. Això sí, la planteta fa goig i no para de treure fulles noves i verdes!

BALANÇ HIVERNAL

Ara que el fred comença a desaparèixer i s’acosta la calor, arriba el moment de fer el balaç del nostre primer hivern com a “horticultors”. La veritat és que he d’admentre que ens hem quedat una mica desmotivats pel baix rendiment de l’hort. Acostumats al ritme frenètic de producció durant la primavera o l’estiu passat, on cada pocs dies passaven coses, l’hivern és força avorrit. Pots plantar poques coses i totes elles tenen un creixement tant lent que gairebé no ha passat res des de l’octubre passat. Tot just ara, quatre mesos després de plantar, comencem a recollir el fruit. Però, anem per parts i passem comptes.


+ Els calçots han estat el gran èxit d’aquest hivern. Han sortit els quatre que vam plantar i amb força rendiment, uns 6-7 calçots per ceba. Era, amb diferència, el que ens feia més gràcia de provar.

+ Les pastanagues, un cop més, són aposta segura. Sempre que les he plantat, sigui l’època de l’any que sigui, funcionen. Això sí, el fred ha fet que surtin una mica més petites del que és habitual.

+ Les maduixeres van deixar de produir a finals d’estiu. Poc després van començar a reproduir-se triplicant el número de plantes que tenim. Actualment n’hi ha unes 15 i tot fa pensar que tindrem una bona collita. A principis de març han revifat i comencen a néixer fulles noves.

+ Espinacs, una altra prova. De les tres plantes que vaig sembrar només una va tirar endavant. I mica en mica va fent, però fins arribar al febrer amb prous feines havia tret algunes fulles petites. Ara, però, amb només tres setmanes de bon temps, ha començat a créixer i, de fet, ja n’hem menjat. Molt gustosos. És l'única planta que ha patit erugues! Compte!

+ Els pèsols han anat creixent, tot i que no s’han fet tant alts com els de la privamera passada. Fa uns dies han començat a florir.

+ Les bledes és l’altre invent d’aquest any. Ha passat exactament el mateix que amb els espinacs: han estat parades tot l’hivern i tot just ara comencen a fer-se grans. Encara no hem tingut l’oportunitat de tastar-les.

+ Els espàrregs, com a planta bianual, els hi toca començar a treure espàrregs en breu. Els acabem de trasplantar en un test més gran i van fent.

+ D’enciams en tenim quatre, de diferents varietats hiernals. Elles van fent i nosaltres n’anem menjant. Com sempre, valor segur.

+ La patata també va al seu ritme. Com sempre vam plantar un fragment de patata del Pirineu grillada en un test, aquest cop més gran que el de l’any passat. De moment la planta va creixent. Seguirem esperant fins que les fulles es marceixin. Llavors, tindrem patates. Hem descartat plantar més patates durant la primavera i l'estiu per la facilitat amb que apareix la mosca blanca quan fa calor. La propera tardor ja hi tornarem!

+ Les cebes i els porros, un fracàs. No sé el perquè, però no he aconseguit cap ceba ni cap porro amb un tamany acceptable. No hi ha manera que es fagin grans. Van treient fulles però no creix el bulb. Haurem d’estudiar una mica més.

CALÇOTADA URBANA

Ja són aquí… Després de quatre mesos pendents del repte d’aquest hivern, ja hem collit els primers calçots del nostre balcó. No sabíem ben bé com cuidar-los, però pel que sembla ens n’hem sortit força bé.

L’aventura va anar més o menys així: Vam comprar cebes de calçots i les vam plantar, el mes d’octubre, a 10 centímetres sota terra, i tallades per la part superior. Les vam cobrir de terra i vam deixar que anessin fent. Unes setmanes més tard les fulles començaven a sobresortir del test i va arribar el moment de calçar-los. En un programa de televisió van explicar que les ampolles d’aigua de litre i mig obertes pels dos costats servirien per solucionar el problema de calçar en un test petit i sense gaire espai. Així que ho vam probar. La resta ho ha fet el fred i l’aigua i,… ja tenim calçots i estan molt bons!

Si ara hagués de tornar-ho a fer, segurament els calçaria amb una garrafa de plàstic enlloc d’una ampolla petita, perquè, tot i que l’ampolla ha fet la seva funció, els calçots han quedat molt estrets, cosa que em fa pensar que no tenien espai suficient per créixer més. En tot cas, fins el proper hivern no podré fer la prova amb un “calçador” més ample.

3, 2, 1,… START!

A mitjans de febrer comença l’activitat intensa a l’hort. L’arribada imminent d’unes temperatures més agradables ens avisa que hem de posar en marxa el planter, i així ho hem fet.

Aquest any he abandonat els pots de iogurt per unes safates específiques de planter. No és molt diferent, però t’estavies la neteja dels pots. A més, m’he inventat un petit hivernacle dins un tupper gran i totalment trasparent que em permetrà deixar el planter a fora encara que les temperatures siguin baixes i, a més, si gela sempre puc agafar la capsa i entrar-la a dins.

Ara per ara he plantat: tomàquet madur, tomàquet de montserrat, meló groc, maduixes del bosc, enciam batavia i enciam de roure. Per assegurar-me el tret, n’he fet 4 de cada i si per casualitat surten totes les llavors i sobreviuen, ja regalaré les plantes que no hi càpiguen al balcó! Ara per ara, l’experiència em diu que se n’aprofita una mica més de la meitat del que plantes. A veure com va aquest any! Apuntar també que, com a novetat respecte l’any passat, he plantat amb fibra de coco i adob orgànic, fins ara ho feia sempre amb terra Compos. Aquest primavera m’asseguro un hort, totalment, ecològic.

També he posat en marxa el romaní. Fa una setmana vaig collir unes branquetes de la muntanya i estic provant de reproduir-les per esqueitx. Les he tingut 3 dies en aigua i ara ja estan plantades. Només cal esperar que arrelin bé.

Però la novetat més important del nostre balcó, és que ja tenim aquí els cucs del compostador. Són cucs vermells de Califòrnia que ens han de permetre reciclar els residus orgànics que produïm i convertir-los en adob per l’hort. Una bona manera de tancar el cicle. Ara mateix n’hi ha 1500, si si, increible però cert. Són discrets, ja que tenen molta sensibilitat a la llum i per tant quan s’obre la tapa s’amaguen corrents. Però n’he enganxat un i us el vull ensenyar…

Us passo també algunes dades curioses:
- Viuen fins a 15 anys
- Tenen entre 5 i 9 centímetres de llarg i 4 milímetres de diàmetre
- Pesen 1 gram
- I són hermafrodites. Doblen la població cada 3 o 4 mesos

Això sí que és una gran aventura!!

"SUC TERÀPIA"

Ente plantar i regar he descobert una nova afició: la "Zumoterapia" (sona millor en castellà). No és que cregui molt en aquestes coses de les teràpies alternatives, però m'agraden els sucs i estic aprenent a anar una mica més enllà del de taronja!

Tot va començar quan vaig comprar-me, sense ser molt premeditat, una liquadora. Atreta per les seves possibilitats vaig buscar un llibre de sucs i vaig descobrir que segons com combinis les diferents fruites i verdures, el suc adquireix unes propietats o altres i que, ens ajuden, sobretot, a portar una vida més sana!

Des d'aquell moment investigo combinacions. De moment, la millor: taronja amb pastanaga! ideal per prevenir encostipats! La pitjor? cogombre, tomàquet, lima i menta...

Sigui com sigui, funcioni o no com a teràpia, és sa i no ens pot fer mal! Així que seguiré investigant...

PRIMAVERA PROGRAMADA

Després d'una setmaneta de feina i de llegir i remenar llibres, ja he programat la pròxima primavera! De moment, només he traçat el calendari del que seran les sembres i la creació del planter dels propers mesos. I en breu, tancaré la situació de cada planta dins al balcó.

La P correspon a planter / La S significa sembrar directament a terra