26 d’ag. 2010

PASTANAGUES

Una de les hortalisses amb més rendiment de l'hort són, sens dubte, les pastanagues.  En vam plantar una primera tongada al juliol i en poc més d'un mes ja ens les menjàvem, i amb un tamany força considerable tractant-se d'un hort en testos. És un cultiu molt rendible ja que creixen pràcticament totes les que es planten i és ràpid. Però el que les fa més especials és el gust. Crec que molt poques vegades havia comprat pastanagues tant dolçes com les que hem collit aquest any...
Ara hi hem tornat. Ens apropem al setembre, se suposa que deixem enrere la calor i és el moment de tornar a plantar pastanagues. Aprofitarem el mateix recipient on eren uns mesos enrera, tot i que l'hem reforçat d'adob. Les plantem com si tiréssim sal a la terra i d'aquí uns dies començarem a esclarir. A més, en la mateixa jardinera hem plantat cebes, una de les millors combinacions per evitar insectes. La pastanaga repel·leix la mosca de la ceba i la ceba la de la pastanaga. En definitiva insecticida natural!
Si tot va bé, a finals de setembre tornarem a menjar pastanagues dolçes!

23 d’ag. 2010

PEBROTS...

Confesso que he fet trampa! La darrera incorporació al nostre hort urbà ha estat aquest exemplar de pebrot vermell. Quan vam començar el nostre hort, vam decidir que intentaríem no comprar planter, sinó que ens el faríem nosaltres a partir de llavors i, fins ara, ho hem respectat però la setmana passada vaig anar al centre de jardineria a buscar hummus, vaig veure aquesta planta tant espectacular, amb el pebrot mig crescut i no ho vaig poder evitar, feia tant bona cara... Així que ja tenim pebrots al balcó i no falta massa perquè ens el poguem menjar... Ara només caldrà veure si aconseguim que en surtin més!!

A més a més, també hem plantat enciams, pastanagues i cebes de cara a la tardor.

12 d’ag. 2010

NO MENJAREM CARBASSÓ

Fa 3 mesos ens van regalar una carbassonera de planter. Ja estava crescudeta així que el transplantament va ser immediat i pel que sembla exitòs. Des del primer moment la planta ha estat preciosa i no ha parat de florir. Fins aquí tot bé, però el problema ha arribat a l'hora de fer fruit. Llegint he decobert que la majoria de flors que fa el carbassó són femenines i molt de tant el tant en neix una de masculina. Per tant, la probabilitat que fecundin i surtin casrbassons és mínima. Després de cultivar-me litaràriament parlant, vaig decidir sortir en busca d'una altra planta (per augmentar el percentatge d'èxit), però tampoc vaig tenir sort, tots els que tenien al centre de jardineria tenien oïdi i no em venia de gust arriscar-me a que el fong s'estengués per tot el balcó. Així doncs, tenim una sola planta i provarem sort.
Avui deu fer un més que, emocionats, vam descobrir el primer carbassó! feia tant bona cara... De seguida es va convertir el l'estrella de l'hort i l'hem cuidat com cap altre... però ja l'hem perdut. Com es veu a la fotografia només ha sortit mig carbassó i la resta s'ha quedat com la flor pansida. Un expert ens ha comentat que això és que només s'ha fecundat mitja flor i per tant només ha sortit mig carbassó. La millor opció: eutanàsia i una dosis més de paciència per poder fer una crema de carbassó aquest estiu.

9 d’ag. 2010

PESTO ITALIANO

Si he de triar entre les plantes aromàtiques em quedo amb l'alfàbrega... aquell gust i aquella olor inconfundibles que em transporten cap Itàlia i cap a la pasta...
A banda de ser boníssima, l'olor de l'alfàbrega ha estat la solució a part dels meus problemes de pugó a l'hort. A tots els llibres i webs consultats parlaven d'aquesta planta com a remei natural contra aquest insecte, així que em vaig decidir a provar-ho. Vaig començar a col·locar alfàbrega cap al més de maig, quan als centres de jardineria només es podia trobar la de fulla petita. Una planta que fa molta olor, però que no és gaire bona per menjar. Amb l'arribada de la calor, també va arribar la de fulla gran, la bona, la del pesto i en vaig comprar una. Ara per ara tinc al balcó 3 de fulla petita i una de gran i puc afirmar que es tracta d'un dels millors repel·lents d'insectes que he provat,... i que duri.