1 d’abr. 2013

JA HI TORNEM A SER...


Fa uns quants mesos us explicava com havia acabat la collita de l’estiu passat i com havia fet tard per preparar l’hivern. Una mica desmotivada vaig decidir deixar passar una estació i vaig prometre tornar-m’hi a posar a la primavera. Doncs ja estic aquí.

De moment, el temps ja ha fet la seva part de la feina: ha arribat la primavera i la calor. A casa ho sabem per aquesta planta que té la nostra veïna i que s’enfila per la nostra terrassa. Sempre és la primera en florir de tot el veïnat i l’olor que desprèn atrau tota mena d’insectes, sobretot abelles i borinots enormes. Doncs això, quan veig les flors liles començo a treballar en la planificació dels cultius d’aquest estiu i a preparar la terra dels diferents testos.

Ara m’estic centrant sobretot en la terra. Diuen els entesos que el substrat és el secret d’una bona collita. No ho dubto gens, però en el meu cas no em preocupa tant la qualitat d’aquest, sinó la por que alguna de les aranyes vermelles que van atacar tot l’hort la tardor passada estigui amagada a la terra esperant alguna cosa per menjar… En aquest sentit estic provant una tècnica que vaig llegir fa molt temps. Es basa en cobrir els testos amb paper film i posar-los al sol. Amb la calor, la terra s’escalfa i se suposa que tots els bitxets que hi pugui haver moren. No sé si és un sistema gaire fiable, però no hi perdo res per provar-ho i potser m’estalvio canviar tota la terra que hi tinc posada. Una setmana després retiraré el paper film i adobaré la terra. Ja us explicaré com ha anat.




Pel que fa a la planificació aquest any serà una mica especial. Estem a punt de ser pares i preveiem que no tindrem gaire temps per dedicar a l’hort. Així que ens hem decidit per cultius fàcils i resistents. Deixarem les hortalisses més delicades per l’any vinent. Penso, sobretot, en enciams, tomàquets, pastanagues i herbes aromàtiques, però no descar-t’ho cap prova de les meves (em vaig quedar amb les ganes de meló…). De moment, però, ja hi tinc una albergínia que sorprenentment ha sobreviscut a l’hivern i a alguna que altra nevada, i comença a florir de nou. I els espàrrecs que resisteixen cada any. Una bona sorpresa per començar una nova temporada a l’hort!

Cap comentari:

Publica un comentari